http://www.umanresa.cat/

«Fa 25 anys parlaves de la FUB i la gent no sabia què els deies»

Imma Ubiergo, Montse Font i Carme Valiente, pioneres de l'actual UManresa-FUB, recorden l'espectacular evolució del centre

16.02.2016 | 11:10
Les pioneres de la FUB posant a les actuals instal·lacions del centre.

Avui en dia, la frase que dóna títol a aquest reportatge sembla impossible. Però ni Imma Ubiergo, ni Carme Valiente, ni Montse Font s´ho han inventat. Amb Assumpta Bohigas, primera directora, van ser les pioneres de l´actual Fundació Universitària del Bages (FUB). Hi eren quan l´any 1990, amb 65 alumnes (aquest curs són més de 1.400), va començar a funcionar l´Escola d´Infermeria a la segona planta de l´edifici del carrer de les Saleses de Manresa, on ara hi ha la Casa Flors Sirera. Eren elles quatre, el conserge, el Carlos, i la responsable de la neteja, la Teresa.

L´artesenca Carme Valiente (Ubiergo i Font són de Manresa) recorda d´aquella primera seu les marques que quedaven al terra de plàstic per culpa de les cigarretes. Hi va començar com a professora d´Infermeria, igual que Ubiergo. Ara són la directora dels Estudis d´Infermeria i l´adjunta a la direcció general de la FUB, respectivament. Montse Font era i és administrativa.

Ubiergo remarca que la dificultat perquè la marca FUB es consolidés segurament és la raó que ara els costi tant desprendre-se´n a favor de la d´UManresa, una vegada la institució ha fet el salt de centre adscrit a la UAB a campus de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Expliquen que a l´inici deien que treballaven a l´Escola d´Infermeria però que amb l´arribada de Pere Fons com a director, el 1997, van començar a parlar de la FUB.

Valiente té molt present la cara de sorpresa de la gent quan els deia que treballava a la FUB. «Deies FUB i la gent no sabia de què parlaves». La reacció immediata solia ser: «on has dit?», «i què hi fas allà, no estàs a l´hospital?», «una universitat a Manresa?».

De fet, insisteix que durant molts anys el que va caracteritzar la institució va ser la «invisibilitat» i que la concentració, el 2002, de les dependències repartides en quatre llocs en un edifici va ser cabdal per fer-se visibles. Ubiergo diu que, «ara, quan parles de la FUB, tinc la sensació que la gent ho percep en positiu».

Un tema pendent

Totes tres arrufen el nas quan tracten un tema que, a diferència d´altres com l´allotjament (resolt amb la residència universitària), continua pendent: el de les comunicacions. Estan segures que amb un bon servei de tren i una bona carretera la demanda per estudiar a la FUB augmentaria.

Per a Valiente, «és més handicap ser a Manresa que no pas el fet de ser un centre privat». Ubiergo explica que «algú va demanar a recepció on era el metro de Manresa. Això et demostra que n´hi ha que aterren aquí i no saben pas on van». Hi ha els que hi arriben de capitals de província de l´estat espanyol, per als quals la mida de la ciutat és la ideal, i els que pensen que Manresa és massa petita i prefereixen anar a Barcelona.

El primer dia

Cap de les tres no té un record precís de com va anar el primer dia amb alumnes. Evidentment, hi havia nervis per tenir-ho tot a punt però asseguren que ara, quan comença un curs, també n´hi ha. A l´edifici de les Saleses van començar amb un parell d´aules, secretaria, el despatx de la directora i un per al professorat, aules per fer demostracions pràctiques, una sala amb una cafetera i nevereta per esmorzar i una altra on es podia fumar (el «fumaderu») que també tenia màquina de cafè.

En un espai de la primera planta hi van posar la biblioteca. Ara tenen tres edificis (l´originari, la Clínica Universitària i la FUB2). 10.400 metres quadrats. Durant un temps, fan notar, es van dedicar a arreglar els locals que els deixaven per anar-s´hi a instal·lar. Ubiergo posa com a exemple que «el de la carretera de Cardona es va fer en un estiu». Font afegeix que «al de la Clínica Sant Josep estàvem molt soterrats. En canvi, vam guanyar espai de biblioteca perquè la que teníem a les Saleses era molt bàsica».

Valiente explica que «el primer semestre el que vam fer va ser anar a classe amb els alumnes per aprendre´n de la gent que venia de fora a fer-les. Una de les primeres que recordo haver-me preparat va ser per explicar les mesures de termoregulació. Com es prenia la temperatura i com es feia baixar». Per a Ubiergo va ser una d´oxigenació.

Fer de tot

Ubiergo posa l´accent que a la primeria els va tocar fer de tot: anar a presentar els estudis als directors d´hospitals, comprar el material... Una capacitat que al seu entendre han sabut mantenir. «Aquí no hi ha gent que digui 'això no toca'».

Una mica seguint aquesta filosofia, l´actual director general de la FUB, Valentí Martínez, va inventar el terme «barretina FUB». «És una manera de treballar més enllà de les competències professionals i de les funcions i tasques de cadascú». Font hi afegeix el fet de «ser assequibles a la gent i propers», i Valiente «el servei a les persones, en aquest cas, els alumnes. Vetllar perquè la gent que ve a la FUB se senti bé».

Ubiergo parla d´agilitat. «Resolutius», concreta Font. Ella, que té un tracte diferent amb els alumnes que el dels professors, admet que avui en dia els pares són més intervencionistes que fa uns anys i que el fet de ser un centre privat hi ha vegades que els va en contra en el sentit que hi ha una sobreexigència i que joves amb un bon expedient no hi poden estudiar pel tema econòmic.

La baixada del 2004

Ubiergo i Valiente coincideixen que el moment més dur que han hagut de viure en tot aquest temps va ser, el 2004, haver de prendre la decisió de prescindir de dues professores després d´una baixada constant de les matriculacions a Infermeria per qüestions demogràfiques i per l´augment de l´oferta en altres centres amb els mateixos estudis.

A la balança, però, hi ha més moments bons que dolents, com «quan et vénen a veure exalumnes i veus que els ha anat molt bé la seva trajectòria personal i professional. Que s´han fet grans i que estan satisfets d´haver estudiat a la FUB», diu Valiente. Font posa en relleu que «l´agraïment de la gent per la feina feta és un estímul per continuar».

Per a ella, igual que per a Ubiergo, també va ser un capítol especialment bo el trasllat a l´edifici de l´avinguda Universitària. «Aquella sensació de dispersió per fi es va acabar». Com a part més desagradable també recorda l´acomiadament de les dues professores, «que et dóna una sensació d´inestabilitat».

El treball intens, la recerca constant d´un plus de qualitat, la capacitat i potencial dels professionals que s´han anat incorporant a la FUB, no estirar més el braç que la màniga, el compromís, la implicació i col·laboració estreta amb el territori, l´aposta per anar a la zona de les Bases en lloc del Barri Antic, on hi havia el perill de no poder créixer més quan calgués, i l´aprenentatge acumulat són aspectes que destaquen d´aquests anys.

El futur federats

Segurament elles tres són les més indicades per parlar del futur de la FUB. Estan convençudes que no s´estancarà perquè no ho ha fet mai. «Quan vam començar, si ens ha- guessin dit que arribaríem on som ara no m´ho hauria cregut -diu Valiente. El que tinc clar és que d´aquí a cinc anys haurem canviat». Quant a la federació amb la UVic, totes tres coincideixen que «s´haurà de veure com es consolida» aquest acord i «com ens acabem reajustant».

Segons explica el llibre FUB25 de la periodista Anna Vilajosana, quan l´exregidora d´Ensenyament de Manresa Teresa Just va fitxar Bohigas per dirigir la primera FUB li va dir que «aquí s´ha de muntar una escola de qualitat, no una escoleta».

Actualment, el centre ofereix sis titulacions de grau, nou màsters i postgraus, 53 cursos de formació contínua i 59 d´idiomes. I hi treballen 656 persones.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema