Dels 1.432 estudiants de grau d’UManresa el curs 2015-2016, 259 eren internacionals i la majoria, dos centenars, francesos. Per aquest motiu, sentir parlar francès a les portes de la universitat i a les cafeteries de l’entorn s’ha convertit en quelcom habitual.

Les dificultats per accedir als estudis de fisioteràpia a França han fet que molts joves desisteixin d’estudiar al seu país i optin per fer-ho en universitats catalanes. A UManresa, des del curs 2012-2013, hi ha hagut un creixement exponencial del nombre d’alumnes francesos, ha passat d’una quinzena de nous matriculats als més de 150 que ja s’han inscrit de cara al curs 2016-2017. Si bé els estudis de Fisioteràpia han estat fins ara el principal atractiu dels joves francesos, des del curs passat s’ha detectat un increment notable del seu interès pels estudis de Logopèdia i, també, tot i que de manera més moderada, pels de Podologia.

Perrine Cucurullo va ser la primera francesa que va fer el pas d’estudiar logopèdia a UManresa. Quan va arribar només coneixia alguns estudiants de Fisioteràpia i durant un temps va ser l’única francesa fent logopèdia a Manresa. Reconeix que potser per això, al principi, li va costar més adaptar-se, però assegura que ara ja està del tot integrada i que ha fet amics tant de Manresa com de Vic i Barcelona, una ciutat que visita sovint perquè li agrada molt. Cucurullo, que està a punt d’acabar el grau, considera que l’experiència d’estudiar a Manresa ha estat molt positiva. «Marxaré coneixent dos nous idiomes, el català i el castellà, i hauré après a adaptar-me a una nova realitat, hauré conegut nova gent i una nova cultura».

Per atendre el volum d’alumnat francès i el creixent nombre de demandes d’informació, la institució universitària va crear una figura que pogués fer tant l’assessorament als joves francesos que estudien a UManresa com respondre tots els interrogants sobre el procés de preinscripció i de matriculació. L’encarregat d’aquesta àrea internacional és Rémi Gontié, exalumne dels estudis de Fisioteràpia i un dels primers francesos que van venir a estudiar a la universitat manresana.

Els principals interrogants

Segons Gontié, la principal preocupació dels joves francesos és l’allotjament. «No saben com fer-ho per buscar pis i nosaltres els ajudem a fer la cerca. De fet, recentment hem creat un lloc web que permet tant a estudiants com a immobiliàries i a particulars publicar els seus anuncis per llogar o compartir pis», explica. El primer any és molt habitual que optin per viure a la residència universitària, però, cada vegada és més normal que comparteixin pis amb altres francesos. Aquest és el cas de la Caroline Thomas, estudiant de primer curs de Fisioteràpia. Thomas comparteix pis amb dues noies, també franceses, que ja coneixia quan va arribar perquè li va semblar la millor solució, però afirma que li agradaria compartir-lo amb gent que no sigui del seu país. A diferència de la Caroline, Pérrine Cucurullo va optar per viure sola. «Ho prefereixo així per poder estudiar tranquil·lament».

Accés als serveis mèdics

La segona qüestió que plantegen els joves francesos abans d’instal·lar-se té a veure amb l’accés als serveis mèdics, per al qual han d’haver tramitat la targeta de salut europea. Un cop la tenen, tenen dues opcions: o empadronar-se per tenir accés a un metge de capçalera o anar a urgències quan tenen algun problema de salut.

Si els cal obrir un compte al banc i si han de tramitar el NIE són altres de les seves preocupacions.

Un dels trets comuns entre la majoria d’estudiants francesos és el seu desig de continuar practicant l’esport que més els agrada una vegada són a Manresa. «A Manresa no hi ha equips universitaris», explica Gontié, «però fem tot el possible per trobar-los un club on puguin continuar practicant el seu esport preferit».

El rugbi és un dels esports amb més seguidors a França i ja fa uns cinc anys que joves francesos s’han incorporat a l’equip local. En un primer moment només hi anaven a entrenar-se, però ara ja n’hi ha sis de federats que competeixen amb l’equip. Segons Lluís Jou, president del Rugby Manresa, «ens han ajudat a augmentar el nivell de l’equip, perquè són gent molt competitiva, que viuen aquest esport des de petits». La majoria, explica, s’han involucrat en el dia a dia del club, col·laboren amb l’escola de rugbi i també en la promoció de l’entitat. La fisioterapeuta del club és una estudiant francesa de fisioteràpia.

El vòlei també té força adeptes a França, especialment entre les noies. El Club Vòlei 6 ha integrat algunes estudiants, com Caroline Thomas, que assegura que «m’ha anat molt bé per relacionar-me i fer amistats, integrar-me i fer coses amb gent d’aquí, com anar al Passeig i menjar tapes».

El primer francès que va arribar al club va ser Rémi Gontié, que actualment és membre de l’equip de tècnics. Segons Dídac Martínez, vicepresident del club, «les incorporacions que fem cada temporada són de jugadores de nivell, tenint en compte que França és una de les potències d’aquest esport». Totes, comenta, s’han adaptat bé i participen activament en les activitats de l’entitat.

Maxime Affré, que estudia Fisioteràpia, juga a handbol amb l’equip de Santpedor. Assegura que integrar-se en un equip local li ha estat molt útil, especialment pel que fa al coneixement del català. «Al principi el tema de l’idioma em costava, però, com que amb la gent de l’equip sortim, l’he millorat, especialment el català».

Temps de lleure

Aquest estiu no ha estat difícil passar per davant d’algun bar de la zona universitària i sentir l’himne nacional francès, La Marsellesa. Eren joves francesos que seguien l’equip francès a l’Eurocopa.

A més dels bars i establiments de l’entorn universitari, els joves francesos tenen preferència per alguns locals, com la Gramola, l’Ítaca o el Sielu. El promotor de la gestió del Sielu, Jordi Escrigas, explica que es mouen en grups i que acostumen a arribar tard al local, «gairebé quan ja estàs a punt de tancar espais per falta de gent».

Les ganes de sortir dels joves francesos i les seves demandes per poder escoltar música del seu país a les discoteques ha fet que alguns s’hagin involucrat en la comissió de festes universitàries i que col·laborin en l’organització, com les que es fan al Sielu. Aquest volum de joves amb ganes de sortir «ens obre la possibilitat de reactivar l’oci nocturn universitari, que tradicionalment es concentra els dijous a la nit», explica Escrigas.