http://www.umanresa.cat/

ASEAN?

Lluís Blancafort és professor col·laborador dels estudis d'Administració i Direcció d'Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC

08.02.2017 | 16:43
ASEAN?

Reconec que el títol és poc comú, però és clarament intencionat. Desgraciadament poca gent sap que és l'ASEAN, i qui s'animi a llegir l'article fins al final entendrà perquè. És una manera d'intentar atreure al lector a algun tema desconegut confiant que d'ara endavant ho serà menys.
L'objectiu és doble: per una banda és afegir una informació més al que podríem dir-ne cultura general de cadascun de nosaltres; i per una altre, ajudar a millorar els processos de decisió a les empreses.

Què és l'ASEAN (Association of Southeast Asian Nation)? És una associació política, econòmica, de seguretat i sociocultural dels països del sud est asiàtic. Encara que a gran distància, podríem dir que és similar a la Unió Europea. La van constituir a Bangkok l'any 1967 cinc països : Indonèsia, Malàisia, Filipines, Singapur i Tailàndia. Posteriorment s'hi van afegir cinc països més : Brunei, Vietnam, Laos, Myanmar i Cambotja. El lema comú és molt significatiu: "One vision. One identity. One community".

És un entorn econòmic molt rellevant i de fort creixement, just al mig geogràfic entre Índia i Xina, amb una població de 629 milions d'habitants (la UE-28 són 510 milions i els EUA, 322 milions). El seu PIB és de 2.28 bilions €, similar al de França i una mica per sota del del Regne Unit. El PIB per càpita és baix, però ha passat de 2.226€ l'any 2007 a 3.634€ l'any 2015, un creixement mig del 8% anual. L'última dada econòmica que vull incloure és que representa el 7,6% del tràfic mundial de mercaderies, similar al volum d'Alemanya. És una de les zones del món amb més tractats de lliure comerç signats i actius, tant per part dels països de forma individual com de l'ASEAN com a entitat.

L'entorn sociocultural és extremadament ric i divers. Una combinació de tradicions budistes, islàmiques, hinduistes, catòliques o confucianistes. Herències del colonialisme francès, anglès o holandès. Països democràtics, comunistes, monàrquics o amb dependència d'un control militar. Multitud d'idiomes, la majoria propis de cada país, amb una certa incidència transversal de l'anglès i dialectes del xinès. Podríem dir que és una zona amb una innegable riquesa històrica i cultural, que està creant vincles amb l'objectiu que aquesta realitat sumi més que resti. Deu països que intenten seguir el lema d'Indonèsia "Unity in diversity". I ho estan fent força ràpid.

Ara fa una mica més de vint anys que vaig trepitjar per primer cop Singapur. Des d'aleshores ençà hauré volat al sud-est més de cinquanta vegades, i sempre, absolutament sempre, han coincidit dos fets: he après coses vàlides que no sabia i he vist progressos estructurals notables, en alguns casos excel·lents. I moltes vegades, amb la ben rebuda participació occidental. En els últims anys s'està incrementant la relació inter asiàtica, potser el mercat més gran del món, ASEAN, Xina, Japó i Corea del Sud especialment, restant pes a l'europea i especialment a l'americana. És un entorn obert i dinàmic.

Al principi he dit que l'objectiu era doble. El primer d'àmbit de cultura general, despertar l'interès per una zona que, en general, és força desconeguda, i que ens pot aportar molt. M'agradaria pensar que algun lector anirà a Wikipèdia a remenar informació sobre l'ASEAN o alguns dels seus països. El segon, una reflexió sobre la nostra presa de decisions empresarials.

Cal anar al països de l'ASEAN a internacionalitzar-nos? Potser a vendre, a comprar, a fabricar o a invertir? La resposta per a mi és fàcil. Depèn. Cada empresa, cada producte, cada situació, cada oportunitat és diferent, és particular de cadascun i no es pot generalitzar. Sovint tenim la temeritat de fer el que ens recomanen, tant les administracions com els "gurus", els assessors o les modes creades pel mitjans de comunicació. Una moda és una tendència, no és el nostre cas particular. I no vol dir que no hem d'escoltar les administracions, els gurus, assessors o mitjans de comunicació. El que vull dir és que hem d'agafar totes les opinions fonamentades, analitzar-les amb els nostres paràmetres i decidir.

Això és el que ha passat amb l'ASEAN. Mai ha estat de moda. Poques vegades l'hem vista com un lloc d'oportunitats. Altres ho han fet i els ha anat força bé. A mitjans dels 90 la moda era anar a Sud-Amèrica, seguint les grans multinacionals i bancs. Després el creixement dels països de l'est, guiats per despesa generada per la injecció dels fons europeus en entrar molts països a la UE. Posteriorment tothom mirava cap a Xina com a terra d'oportunitats en un mercat gegantí. També un temps va estar de moda el Magreb, perseguint la inversió derivada dels seus ingressos energètics. Entre mig, encara que més selectivament, s'ha seguit el mercat americà, malgrat USA no es pot considerar un sol país, sinó que cada estat té les seves particularitats. No recordo una època en la que l'ASEAN tingués una repercussió similar, potser en alguns moments accions concretes sobre Singapur. Estic convençut que en molts casos hauria estat una bona opció.

La meva reflexió és que cada situació nostra és particular, i malgrat és bo tenir moltes fonts d'informació, cal que decidim de la manera més objectiva possible. L'ASEAN és un mercat molt interessant, tant des del punt de vista empresarial com personal. No cal que tots hi anem, però encara que no estigui de moda, recomano tenir-lo a la carpeta de zones per analitzar quan prenem decisions. Segur que, per a molts, serà una sorpresa agradable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema