La setmana passada es va presentar el pla d'inversions per a les infraestructures a Catalunya pel període 2017-2020. Gran part del paquet es centra a millorar i actualitzar l'envellida i desfasada xarxa de Rodalies.
Concretament, xifren la inversió en més de 4.200€ executables fins el 2025. Són moltes les veus, des del Govern català o les administracions locals, que dubten de l'execució d'aquest pla. Probablement, tinguem arguments suficients per pensar que tampoc s'acabaran executant totes les inversions previstes en la línia de com s'ha anat fent els últims 15 anys, però podem tenir-ne d'altres per veure el got mig ple: 1) el context polític actual no deixa gaire marge d'actuació a l'Estat per prometre i no complir; 2) les principals inversions que es prometen es van iniciar fa anys i només falta una part per acabar-les; i 3) els imports compromesos suposen tornar al nivell d'inversió de fa 10 anys, fent més assolible l'objectiu.
El gran paquet anunciat està dirigit a la xarxa ferroviària, la gran oblidada durant els anys de bonança econòmica i que pateix un dèficit de dècades de nul·la inversió. Si volem que la població es pugui moure amb un transport públic eficient i ecològic cal apostar decididament pel tren.
No voldria deixar de comentar la importància dels 800 milions en carreteres. La connexió de la B30 amb l'A-2 i la continuació de la B40 són vitals per la competitivitat de les nostres empreses, així com per alliberar de trànsit la primera corona metropolitana que es troba al límit de la seva capacitat amb el repunt econòmic dels últims anys.
Les inversions en infraestructures són sempre motiu de discussió per l'alt impacte que generen i la discriminació que poden provocar versus altres països, territoris o ciutats. A Espanya, s'han fet autèntics disbarats com ara portar l'AVE a poblacions petites, aeroports fantasmes (o com diria aquell "el del abuelo") o autopistes radials que ara hem de rescatar amb els diners de tots els contribuents. Però no sempre hem de mirar cap a fora, perquè a Catalunya també s'han fet inversions mal planificades: l'aeroport de Lleida, a on no hi poden aterrar els avions en dies de boira (sí, a Lleida!!), dissenyar un eix transversal d'un sol carril que ha costat 700 milions desdoblar-lo i unes quantes desenes de vides humanes o un carril VAO d'entrada a la ciutat de Barcelona on hi circula el 20% del trànsit previst.
Tant a Espanya com a Catalunya, ens aniria molt bé seguir el que fan països del nostre entorn, com ara Alemanya, on les inversions en infraestructures requereixen d'un estudi per examinar si tindrà un retorn positiu en termes econòmics. És veritat que no totes les inversions es poden mesurar sota aquest criteri, però està bé fer autocrítica i plantejar-nos, per exemple, si ens podem permetre una xarxa d'AVE per tot arreu. Si haguéssim optat per un tren ràpid amb velocitats de 200km/h ens hauria costat 3 vegades menys i a dia d'avui, moltes altres ciutats estarien interconnectades.
Tornant a la pregunta de l'inici: infraestructures, ara sí? El temps dirà si d'aquí 5 anys podem parlar de promeses complertes o si és l'enèsim anunci que queda en via morta.
