Els municipis del Baix Llobregat Nord per on passa el camí de Martorell a Montserrat volen recuperar aquesta via com a ruta senderista i, de passada, per als pelegrins que s'apropen fins al monestir montserratí. Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató s'han posat a treballar plegats des de fa aproximadament un any arran de la tesi doctoral que ha dut a terme el geògraf martorellenc Miquel Vives, que es titula L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix.
Vives va estudiar la xarxa de camins entre els rius Llobregat i Foix i, un cop va acabar aquest estudi, va entrar en contacte amb els quatre ajuntaments pel terme municipal dels quals passava el camí de Montserrat per potenciar aquesta via, d'una gran importància per anar de Barcelona a Montserrat fins al segle XIX. Vives va analitzar 50 documents d'entre el segle XIV i el XIX i va comprovar que la majoria de pelegrins a Montserrat seguien el camí que s'iniciava a Martorell i connectava amb el monestir a través de Collbató. Concretament, 47 d'aquests documents descrivien aquest recorregut, entre els quals hi havia la crònica del rei Pere el Cerimoniós.
Miquel Vives explica que el camí ral que unia Barcelona amb Lleida i Madrid es bifurcava a l'alçada de l'Hostal de la Creu, a Martorell, en la via que anava fins a Montserrat. Durant tota l'edat mitjana i fins ben entrat el segle XVIII, el camí que es vol recuperar ara era el més utilitzat per anar fins al monestir de Montserrat, ja que el camí ral cap a Madrid es desviava cap a Masquefa, Piera i Capellades abans d'enfilar en direcció Igualada i Lleida. L'obertura del port del Bruc va modificar la principal via de comunicació amb la capital d'Espanya, i això va fer que la majoria dels fidels que anaven cap a Montserrat es desviessin a Collbató en lloc de fer-ho a Martorell.
Així, de mica en mica, el camí de Martorell a Montserrat va anar perdent rellevància, encara que prèviament havia estat utilitzat, fins i tot, per monarques com Felip II i Carles V. En aquest sentit, Vives destaca que el seu objectiu i el dels quatre ajuntaments del camí és "revitalitzar el camí", perquè sigui utilitzat pels excursionistes que van a Montserrat i que sovint han de passar per les carreteres de la comarca per arribar a destinació, amb la perillositat que això comporta. "El camí és sencer i es pot fer, el que passa és que la gent ha perdut la memòria i jo, simplement, he recuperat una cosa que s'havia perdut", explica el geògraf martorellenc.
Pelegrins a Sant Jaume
Els consistoris i el geògraf van presentar el projecte al Consell Comarcal i a la Diputació de Barcelona, que van plantejar la possibilitat que es tractés també del camí que seguien els pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la des de Barcelona i que passaven per Montserrat. La Generalitat ja s'ha compromès a senyalitzar com a camí de Sant Jaume no només el tram entre Montserrat i Martorell, sinó també un camí cap a Barcelona que aniria seguint el curs del riu Llobregat des del Pont del Diable, ja que el camí ral que s'utilitzava antigament ha quedat cobert per les diferents vies de comunicació d'entrada i sortida a Barcelona. Segons va assegurar Vives, aquesta senyalització podria quedar enllestida en un any. Vives destaca sobre el camí de Sant Jaume que "per a qualsevol poble, tenir una cosa així, que coneix tothom, significa posar-lo al mapa del món".
