Set pobles anoiencs, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera, volen crear una comarca nova. L'Ajuntament de Calaf encapçala aquesta reivindicació, que es preveu com un procés llarg i que no contempla Governació, però que no és impossible en termes administratius si hi ha el consens polític necessari al Parlament.

Amb l'eix transversal com a espina dorsal, repenjada a l'altiplà, amb un emergent sector turístic i gastronòmic, l'Alta Segarra es diferencia a nivell visual, paisatgístic, climàtic i econòmic de la resta del territori. La dispersió dels seus nuclis habitats, la baixa densitat de població i una economia primordialment agrícola l'ha fet viure d'esquena al centre de la comarca, més industrial. Aquests set ajuntaments del nord de l'Anoia han expressat recentment la seva voluntat de desvincular-se de la comarca, per mitjà d'un manifest que aposta per la creació de l'Alta Segarra. Es tracta d'una vella reivindicació del territori, que ha guanyat força des que el Parlament de Catalunya ha tirat endavant la tramitació de l'Àmbit de Planificació Penedès. El manifest ha fet explícit el desig que la segregació de l'Alta Segarra sigui en paral·lel a l'adscripció a la Catalunya Central. En tot cas, la resistència de la Generalitat a redefinir el mapa comarcal i les reserves que hi ha des de la capital de l'Anoia, Igualada, són actors importants de cara a resoldre un conflicte territorial que tard o d'hora s'havia de destapar.

Ni el departament de Governació ni el Consell Comarcal de l'Anoia no han volgut contestar a la demanda que es va concretar en el manifest d'alcaldes de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca (MIVS). El conseller Ausàs, en la seva recent entrevista concedida a Regió7, va explicitar que "hi ha un mecanisme legislatiu per crear noves comarques però mai no s'ha aplicat fins ara". Al mateix temps, el màxim responsable de Governació manifestava que no hi hauria cas, ja que tampoc es concretarà la vegueria del Penedès. En aquest cas, l'Anoia continuaria adscrita a la Catalunya Central, i els municipis del nord veurien respectada la seva voluntat de pertànyer a aquesta regió.

Els alcaldes de la MIVS han assenyalat que el detonant de la seva declaració ha estat l'aprovació de la tramitació de l'Àmbit de Planificació Penedès, malgrat que aquesta nova figura d'ordenació territorial no té res a veure amb la concreció de les futures vegueries, que, segons expressa clarament el projecte del Govern, continuaran sent set. Més enllà de la divisió d'opinions de l'àmbit territorial on s'ha d'inscriure la comarca, en les motivacions dels municipis de l'Alta Segarra bateguen raons històriques i d'afinitat territorial que es considera que van ser ignorades el 1987, en la divisió comarcal.

L'arrel històrica

Els Prats de Rei ja era anomenada, durant el període romà, municipium sigarrensis, i aquesta denominació es va anar estenent amb els anys. A l'edat mitjana existia la sotsvegueria de Prats i Segarra i el Deganat de Segarra dins del Bisbat de Vic, mentre que Calaf, Torà i Ivorra estaven adscrites als bagencs comtes de Cardona. El projecte de divisió comarcal aprovat a la República va adjudicar el territori a l'Anoia, una situació que es va mantenir el 1987. L'informe Roca del 2001 rescatava la idea de l'Alta Segarra i l'ampliava no només amb els set municipis del nord de l'Anoia, sinó amb nuclis propers com Torà, Ivorra, Pinós i Aguilar de Segarra. Quedaria un ens de 15 municipis gravitant entorn Calaf, però xoca amb l'actual sistema de comarques i crearia un territori dividit en dues províncies, en espera que es resolgués el tema de les vegueries.

La creació i reivindicació de comarques també ha existit en altres àrees com el Lluçanès i el Moianès, que implicarien l'escapçament d'Osona, Bages o Vallès Oriental. L'especificitat de l'Alta Segarra és que el detonant ha estat l'aprovació de l'Àmbit Penedès que significa una cruïlla de camins a la història de l'Anoia.

Dubtes al nord d'Igualada

Entre els grups i plataformes que van promoure la vinculació de l'Anoia a l'Àmbit Penedès també hi incloïen municipis com Veciana i Rubió. Les connexions d'aquestes poblacions amb Igualada van fer que es votés per l'Àmbit Penedès, però l'actual situació ha fet sorgir nous dubtes. L'actual alcalde de Veciana, Jordi Servitje, és escèptic respecte a l'àmbit Penedès i no vol remoure les demarcacions provincials. L'afinitat el situa amb els municipis que té al nord, però ha manifestat que si es crea una nova comarca podria no tenir suficient entitat per fer força a l'hora de rebre els serveis necessaris. Copons i Rubió figuren també a l'informe Roca però tenen lligams bastant estrets amb Igualada i malgrat les reserves al Penedès, el fet que el sistema de vegueries quedi lluny encara fa improbable ara per ara la seva adhesió a l'Alta Segarra.