Antoni Elmeua, gerent de l'empresa Brodats Elmeua, i Petra Rosselló, brodadora mallorquina, es van retrobar ahir després de prop de vint anys al Museu de la Pell d'Igualada. Havien treballat junts gairebé quaranta anys: ell tenia una empresa de brodats amb seu a Igualada, i ella era la seva intermediària amb una seixantena de dones mallorquines que feien els treballs artesanals per encàrrec. Ahir, els brodats els van tornar a unir de nou.

El Museu de la Pell d'Igualada acull fins al 12 de maig l'exposició "Brodem Igualada. Brodats Elmeua", que reuneix nombrosos exemples dels diferents tipus de brodats -la majoria d'una qualitat excepcional-, documentació i fotografies de l'empresa, i diferents eines relacionades amb el procés de fabricació de les peces.

Tal com explica el director del Museu de la Pell, Albert Tulleuda, a la mostra, a més d'una selecció de brodats que són autèntiques peces d'art, s'hi intenten transmetre també els valors de l'empresa: "era un petit negoci que va saber trobar el seu nínxol de mercat cercant la qualitat: es feia un producte de primera línia, un brodat magnífic, i es parava molta atenció a què volia el client, a cercar la millora contínua, i l'adaptació als temps".

Per a arrodonir l'exposició, s'ha elaborat un documental que recull els testimonis dels protagonistes de l'empresa: el gerent Antoni Elmeua, la seva dona, Antònia Just, la primera treballadora Antònia Vera, el representant comercial Antoni Farreras i una clienta, Carme Solé.

Ahir, va arribar l'única peça que faltava per a acabar d'arrodonir la història: una de les artesanes que elaboraven els brodats. Va ser en conèixer la notícia de l'exposició per una trucada d'Antoni Elmeua que Petra Rosselló es va decidir a agafar l'avió, acompanyada de la seva família. Ahir es van acostar a la sala d'exposicions, on es van retrobar amb tota la família Elmeua.

Entre altres anècdotes, Rosselló va explicar que, a mesura que anaven rebent més encàrrecs d'Igualada i els calien més brodadores, "anàvem pels pobles amb un taxi, perquè no teníem cotxe, i ens aturàvem quan veiem dones que feien feina al carrer, i els demanàvem si volien brodar. Així vam acabar sent 65 brodadores".