"Quan els ciutadans veuen l'hemicicle buit pensen: quina barra!; i quan els diputats veiem companys nostres tot el dia asseguts al Parlament pensem que són uns ganduls". En aquests termes s'expressava l'exdiputada anoienca d'Esquerra Republicana de Catalunya Marina Llansana en un acte organitzat per Dimarts de Diàlegs. Llansana resumia la complexitat de la feina del diputat, entre la visualització del treball i el treball que es fa i no es veu. El debat entre polítics anoiencs es va fer a l'Ateneu Igualadí.

El debat va ser la primera ocasió "en la història de la democràcia", com es va apuntar des del públic, per reunir els representants anoiencs que han treballat o treballen al Parlament català. L'acte va ser una reivindicació de la feina dels diputats, una feina que, en paraules de Pere Calbó, del PP, "és desconeguda per als ciutadans". Aquesta opinió també la compartia l'exdiputat del PSC Antoni Dalmau: "Que l'hemicicle no estigui ple no vol dir que els diputats passegin per la Ciutadella, perquè estem fent feina de despatx o de territori". Per això, l'actual diputada d'ERC, Alba Vergés, va reconèixer que "no em sap greu que marxin els diputats quan parlo, perquè jo també ho faig. La meva feina és reunir-me amb ciutadans i entitats per conèixer de fons els problemes del territori".

Precisament la representació territorial i el paper que poden fer els diputats com a representants d'una part concreta de Catalunya va ser un dels eixos del debat. A la taula, al costat dels diputats hi havia el degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autonòma de Barcelona, Joan Botella, que va explicar que, amb la llei electoral que s'aplica a Catalunya, que és l'espanyola (els partits catalans encara no han aprovat un text propi), la tasca de representativitat territorial es fa difícil, i va exemplificar-ho: "Rubalcaba ha sigut diputat al Congrés per Toledo, Cantàbria, Cadis i Madrid, cosa que fa evident que no representa territorialment tots els ciutadans de totes aquestes províncies". Dalmau va justificar-ho assegurant que "la primera obligació del diputat és defensar les idees del seu partit, perquè l'han escollit a través d'una llista electoral. La segona obligació, però, és representar el territori".

De fet, la relació entre els diputats i el partit i, en concret, la disciplina de vot va ser un dels temes més comentats durant el debat. El degà Joan Botella va subratllar que els ciutadans "no podem introduir cap canvi a la llista quan anem a votar, perquè són llistes tancades, i per això el més just és dir que els diputats representen el partit". Antoni Dalmau va criticar, en aquest sentit, que "la disciplina de vot és ara massa rígida".

El debat va cloure amb les reflexions personals dels diputats de què fer quan acaba la seva trajectòria política. Llansana va reconèixer que és molt difícil sortir-ne "perquè enganxa", però sobretot "perquè hi ha molts polítics que no saben on tornar perquè mai han fet res més". Calbó va fer referència a l'enorme dedicació i les renúncies personals que suposa ser un personatge públic, i que per això "hi ha molta gent que no està disposada a assumir la part negativa que suposa tenir un càrrec de responsabilitat pública". Per acabar, l'exdiputada Marina Llansana va assegurar "no voler mentir" als presents i va reconèixer que "al Parlament es debaten temes menors", perquè "les grans decisions es prenen a Madrid".