Conscienciar la població sobre la tinença responsable d'animals domèstics, informar sobre els actuals mètodes d'esterilització dels animals i posar fi al maltractament dels animals domèstics, sobretot els gats, són els objectius principals de l'Associació Felina Alina Gats de Calaf. L'entitat ja té cura actualment de tres colònies de gats assilvestrats, un total de 40 animals. Les seves tasques diàries són alimentar els gats, censar-los, esterilitzar-los, desparasitar-los i tenir cura que "ningú hagi tirat verí". Però les tres integrants de l'entitat no donen a l'abast per controlar el total de gats que viuen en colònies a Calaf, al voltant d'uns 75.
Carme Fitó, Alicia Garcia i Margarida Molina són les sòcies fundadores de l'associació. Tot va començar quan Fitó, natural de Calaf, antropòloga social i doctora per la Universitat de Barcelona, va començar ara fa cinc anys un estudi a Calaf sobre el comportament dels gats en les colònies assilvestrades. Arran de la seva investigació va sorgir la necessitat de constituir-se com a associació i començar la seva tasca informativa per evitar els "antics mètodes de maltractament", com ha explicat Fitó.
"L'abandonament, l'abocament de gats en contenidors, els atacs de gossos i les morts cruels amb verí són pràctiques que avui en dia es poden evitar amb una tinença responsable i campanyes d'esterilització", ha explicat l'antropòloga.
Una de les propostes de la investigació és reubicar les colònies de gats en zones pactades i condicionades, "com podria ser l'espai del convent o del castell, zones històriques on sempre han viscut els gats", ha detallat Fitó. També han calculat que esterilitzar les colònies de gats de Calaf costaria al voltant de 1.500 euros. Un altre dels punts de la investigació és la importància dels gats per a l'entorn, "perquè sempre hi ha hagut gats i és important mantenir-los per la seva tasca caçadora", han explicat. Si tot va bé, en els propers dos anys aquest estudi acabarà donant forma a un llibre i un documental.
