Els treballs de consolidació i museïtzació de les restes ibèriques trobades als Prats de Rei avancen a bon ritme i la previsió de l'Ajuntament és que finalitzin el mes de setembre. Així ho ha explicat a l'alcaldessa del municipi, Cristina Mas, que ha remarcat la importància d'unes troballes (que Regió7 ja va detallar en un ampli reportatge publicat el 25 de juliol passat) "que demostren que aquest poble ha estat sempre habitat, des de l'època dels ibers". Les restes es remunten al segle VI a.C i es tracta d'una de les muralles més antigues conservades a Catalunya, que corresponen a la ciutat ibèrica de Sikarra.
Les troballes es van protegir de manera provisional per evitar-ne la degradació i gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona ara es poden museïtzar. Fa tot just dos anys que les obres d'urbanització de plaça que hi ha davant de l'església de Santa Maria del Portal van posar al descobert una muralla i un fossat que daten dels segles VI-VII aC. Aquesta troballa va permetre demostrar als arqueòlegs que els Prats de Rei va acollir, presumiblement, el poblat ibèric de Sikarra. Es tracta d'una de les poques muralles que es coneixen a Catalunya d'època ibèrica antiga. A més, al fossat també s'hi va trobar un conjunt de ceràmica grega de primera qualitat, que podria ser un dels més importants del país després d'Empúries.
La manca de recursos econòmics va posar en perill la preservació de jaciment, motiu pel qual diverses entitats de la Segarra històrica van mobilitzar-se per evitar que la muralla es tapés i s'impulsés un projecte de museïtzació perquè les restes quedessin a la llum.
