Ferran Garcia és avui un expert gestor d'institucions mèdiques. Quan li van oferir la direcció econòmica del Consorci Sanitari de l'Anoia era perquè l'hospital, amb un edifici nou que era orgull per a molts, havia entrat en una dinàmica més que perillosa, en una situació que en temps passats s'hauria definit com de fallida. Com reduir el gran deute pendent era la principal preocupació per poder fer viable el dia a dia. Cinc anys després, aquesta línia està ben encarada, segons les seves paraules, però aquest estiu un jove que havia acudit reiteradament a urgències amb símptomes d'una apendicitis va morir per una complicació d'aquesta malaltia. Aquest és un maldecap que ha passat a ser prioritat número 1 durant els darrers mesos del 2016. L'hospital hauria d'afrontar les conseqüències d'un expedient sancionador del departament de Salut i d'un procés judicial obert per la família.

L'Hospital d'Igualada és prou segur?

Entenem que sí. Les dades d'atenció, la comparativa amb altres centres, així ens ho demostren. Però les dades són globals, de conjunt, i sempre hi ha persones, i hi pot haver un error. És humà. Quan passa alguna cosa, però, és una cadena d'errors. Si nosaltres fem circuits més segurs en l'atenció mèdica, l'error humà pot tenir un impacte menor. I en això és en el que estem treballant. Hi ha una unitat de seguretat del malalt per una banda, i arran del cas de l'estiu [la mort del jove Gabriel Pérez per una complicació d'una apendicitis que no es va diagnosticar a temps] també hem establert un nivell de seguretat a quiròfan. Intentem posar murs perquè no tinguem errors. Ja estàvem en aquesta línia. El 2015 ja vam fer un pla de seguretat del pacient. Ara hem d'aconseguir que els nostres professionals no ens amaguin els errors, o que la gent comenti els possibles errors. Hem d'incentivar que ens els comuniquin per poder-los resoldre. Això no ens fa por. Seguretat i eficiència és una línia estratègica. I tenim més programes que apliquen els mateixos professionals per millorar en aquests aspectes.

És a partir del cas de la mort d'aquest jove que s'activen els programes de seguretat, o només s'han introduït canvis a quiròfan?

Els canvis, les mesures de seguretat, són globals. A quiròfan, a urgències, en el tema de medicació (que és on als hospitals hi ha més errors)... No s'actua només en un lloc. S'actua a nivell global, per apartats.

Hi ha errors humans, segur. Però un cop revisat el cas d'aquest estiu, considera que una situació semblant es pot evitar?

Una vegada ha passat, de tot n'aprens. Aquests és un cas que ara està en via judicial i tampoc no en podem parlar gaire. Hem après com hem de comunicar, a analitzar el cas, i sempre es pot millorar. Evitar-los? Millorarem, però la garantia al 100% no hi és. L'experiència, com està el professional en aquell moment... hi ha molts elements que hi poden influir. Malgrat les mesures, el risc zero no existirà mai. Ja pensàvem treballar en el tema de la seguretat i l'eficiència, des del 2015 que ho tenim definit, és molt important. Ara, aquest és un cas desafortunat. Ho sentim moltíssim i són uns fets que no volem viure mai més.

Els números, les comparatives parlen bé de l'Hospital d'Igualada?

En mortalitat, tenim els números millors de Catalunya en hospitals dels nostre nivell, però, en canvi, ens ha passat aquest cas. Per tant, intentem posar les mesures perquè no ens torni a passar res semblant.

Amb la família del jove mort s'ha pogut apropar posicions? Hi havia una part de dolor pel tracte rebut.

Quan entres en un tema judicial es fa difícil. Estem oberts en tot moment a atendre'ls pel que necessitin. El diàleg és complicat quan s'entra en una via judicial, amb advocats que hi intervenen...

Que el departament de Salut hagi obert un expedient sancionador els ha dolgut?

Està protocol·litzat. Entra dins el normal. Ara hem d'esperar a la via judicial.

La mort i el ressò que va tenir va tenir una incidència directa en la imatge i problemes de confiança de les persones que acudeixen per ser ateses. Passats ja cinc mesos, aquesta confiança va retornant?

La fidelitat hi és, perquè tenen aquest hospital de referència. La recuperació serà a llarg o a mitjà termini. No és una qüestió de si vénen o no vénen, sinó si la gent se sent segura. Nosaltres teníem un índex de satisfacció per sobre de la mitjana catalana, però en el que és la fidelitat estàvem en el rang alt, bastant per sobre de la mitjana. Sí que vam notar diferència en l'agressivitat de la gent a urgències. Vénen amb por, creuen que el que ha passat també els pot passar a ells... Però crec que això es recuperarà. Són indicadors bons. Que hem de millorar, segur, però hem de continuar endavant.

Canviem de tema. A un gerent se li demana pel tema econòmic. En el cas d'Igualada encara és més necessari. 2011-2016, com ha canviat?

A final del 2011 teníem 28 milions de dèficit acumulat, perquè els exercicis mai havien estat equilibrats i s'havia anat acumulant dèficit, difícil d'abordar. A partir d'aquí es va fer un pla de viabilitat. A més dels 28 milions de dèficit acumulat, teníem una situació de pagar als proveïdors a 500 dies. No sabíem com fer front a aquests pagaments i això ens portava a una dinàmica de tenir denúncies, reclamacions per pagament d'interessos... i tot això entorpia la roda.

I amb el pla de viabilitat es va resoldre la situació?

Es va fer el pla, i es va demanar que ens ajudessin més des de l'administració. Vam començar en mal moment perquè ens va coincidir el pla de viabilitat amb les retallades. El departament va accedir a fer una aportació de 8 milions d'euros que va taponar el sagnat que teníem. També vam fer un pla de compra d'activitat a tres anys vista. Vam prendre unes determinacions tan dràstiques i vam mirar tant en les despeses, que el 2012 ja vam tenir una liquidació de pressupost equilibrada. I fins ara hem anat equilibrant cada any. Hem passat de pagar als poveïdors a 500 dies a fer-ho en uns 70. La situació ha canviat, tot i que tenim problemes d'endeutament i de tresoreria, però tenim una expectativa positiva. Els resultats econòmics són molt bons i hem començat a poder fer inversions. Hem gastat un milió d'euros en millora. Tot i això estem lluny del que desitjaríem i és la mitjana del sector. Els indicadors ens diuen que no estem en bona situació, encara.

L'hospital encara no té bona salut econòmica. Les solucions per on vénen?

Estem en unes condicions que ara podem generar activitat perquè el CatSalut ens la compri, que fins ara no podíem. Ara prepararem un altre pla de viabilitat. Igual que fem un pla estratègic, segur que hi ha coses que hem de millorar. Nosaltres mateixos farem propostes d'ajustament.

La línia és oferir més.

Ens queda per desenvolupar alguna cosa de cartera de servei, i que ens contractin el que fem. Si es donen aquests factors anirem millor. Però hem de veure que estem en un moment molt diferent de l'anterior. Hem passat d'aquella situació de crisi, amb baixades de tarifa i menys contractació, que ens ha situat en un punt difícil. Ara, l'hospital fa 10 anys, i hem d'afrontar una inversió per renovar equipaments.

Renovar la part tecnològica més que no pas la infraestructura?

L'hospital està bé. Som un centre que hem pogut absorbir una gran allau d'activitat, en una situació que no havíem vist mai. Ho hem fet gràcies a la capacitat que tenim, però ho hem tingut tot obert, hem hagut de fer reforços. No li dic el que ha pujat la factura de gener.

Calen més recursos.

Hi ha el 50% de persones que vénen a l'hospital i haurien de ser ateses per la primària. Això fa que les urgències també vagin més de bòlit i es col·lapsin més. No és qüestió de posar més recursos, sinó d'educació. És un tema cultural i hem de demanar a la gent que sigui sensata.

I no es prenen altres mesures?

Tenim un programa per redirigir al seu CAP els malalts que vinguin a urgències sense tenir una malaltia que s'hagi de tractar a aquest nivell. Li direm: aquesta patologia, perfectament la pot resoldre el seu metge, i se li dirà a l'usuari que, si us plau, vagi al seu CAP, que l'atendran.

I el creixement es pot assumir. Hi ha prou metges?

És molt complicat trobar metges. No hi ha atur, i d'algunes especialitats és molt i molt difícil. Els que surten, a més a més, volen entrar als grans hospitals a treballar en temes molt complexos. La solució que hem trobat és arribar a acords amb grans hospitals de Barcelona perquè un dia a la setmana es traslladin.

Un pediatre que vingui per deu dies de grip deu ser impossible?

Tenim molts problemes per trobar pediatres, la primària de l'ICS no en troba. Si primària no en té, fa que nosaltres tinguem més pressió. No tenim tampoc digestòlegs, que els anem a buscar i demanant-ho si us plau a altres hospitals. Hem fet una aliança amb l'hospital del Mar, però com que no n'hi ha, fins i tot aquests que vénen d'un altre centre et poden deixar tirat.

I digestòlegs, no en faltaven pas?

S'ha activat molt amb el tema del cribratge del càncer de colon. Tenim molta més activitat i no tenim mans. I, per exemple, ens falten cardiòlegs i tenim un acord amb Bellvitge. No és un problema d'Igualada, només, és un problema de país. I aquí se'ns hi afegeix que tenim una plantilla de professionals grans que ens generaran vacants els propers anys. Tenim molts professionals entre 58 i 65 anys.

Falta sou?

Passen diverses coses. Hi ha gent jove que vol viatjar, hi pot haver sou, i n'hi ha que es perden i no exerceixen. El problema és que no en surten prou. Jo ja ho he dit a les patronals, al departament, però cal que ens asseguem i en parlem. El professional vol proximitat, sou i nivell mèdic. Nosaltres estem a 60 quilòmetres, el mateix sou de Barcelona i l'hospital no és terciari. Tenim totes les de perdre. És una de les complicacions importants de gestió que tindrem.

I a part de les grans mesures a nivell de país, des de cada centre es pot fer res per fidelitzar el professional?

És una de les línies que tenim amb el nostre pla estratègic. El que estem fent és oferir formació, començar a fer recerca, obrir cartera de serveis perque el metge pugui fer més coses, fer contractes fixos o fer aliances per oferir més formació.