08 de març de 2017
08.03.2017
40 Años
40 Años

El jove cuiner David Andrés desitja poder treballar bé i no posar-se cap límit

Després d'un hivern de premis i reconeixements, Andrés va ser a Igualada per parlar del seu futur

08.03.2017 | 07:50
David Andrés en l´acte de dilluns a la nit a l´Ateneu

El jove cuiner Igualadí David Andrés ja era conegut i reconegut tant a la seva ciutat natal d'Igualada com fora de les seves fronteres i també les del país. Amb el reconeixement que li ha atorgat la revista Forbes, com un dels joves més influents d'Europa, el seu nom ha agafat encara més volada i tot per mèrits propis sorgits d'un treball incansable.

El xef, que va obrir el restaurant Somiatruites juntament amb el seu germà, l'arquitecte Xavi Andrés, a Igualada, també és la mà dreta del reconegut xef Jordi Cruz i cap de cuina del restaurant que regenta, el prestigiós ABaC. «Sóc un jove cuiner, que em vaig presentar a un concurs de cuina per a joves i que va anar molt bé, i tinc la sort de treballar a l'ABaC i tenir el Somiatruites», va sintetitzar David Andrés

Per al jove cuiner haver aconseguit aquest reconeixement va ser un fet gairebé «surrealista» i, molt inesperat. «Al principi em pensava que era una broma però després de diverses preguntes vaig respondre uns formularis i al cap de dues setmanes em van dir que no només era un dels trenta escollits sinó que era el primer», assegura el cuiner. Ara, però, que ho veu amb perspectiva, considera que es un factor que «ha d'aprofitar tant a nivell personal, com empresarial pel Somiatruites, com per la ciutat».

No vol mirar un futur gaire enllà si no és tenint en compte el verb «treballar» tant a la cuina de l'ABaC com al seu propi projecte, el restaurant Somiatruites. D'aquest últim, assegura que tan ell com el seu germà volien «tenir unes arrels a Igualada i connectar amb la gent de la ciutat, i ho vam fer fent una cosa fresca, divertida i econòmica».

Del restaurant, David Andrés en parla amb mola il·lusió i, juntament amb el seu germà, el consideren un projecte que els fa sentir orgullosos tant gastronòmicament com arquitectònicament en relació amb el barri del Rec i la ciutat. D'Igualada mateix en remarca que «cal aprofitar els pals de paller per fer unió en el gremi gastronòmic. Hem d'aprofitar la gent que tenim per fer difusió». Pel que fa a l'ABaC, el cuiner valora que entrenar-se amb els més grans és el millor que es pot fer: «el cansament desapareix, en gaudeixes i aprens moltíssim».

«La creativitat a la cuina sorgeix embrutant-se les mans, si surts de les cuines la creativitat desapareix. Tocant producte apareix la creativitat», assegura. Per a Andrés, la clau és «seguir treballant al màxim, amb esforç com fins ara, sent humils i sense posar-se límits». Confirma que ha rebut diverses ofertes d'altres cuines però no suficientment bones com per canviar el que té ara. Un present i un futur en què «no es posen una meta, sinó seguir fent les coses bé»· Són declaracions fetes a l'acte Conversa amb amb David Andrés «D'on vinc? On vaig?», organitzat per l'associació El món a Igualada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema