Junts per Calaf-AM, que governa en minoria a l'Ajuntament de Calaf, s'ha quedat sol en la seva proposta d'iniciar un procediment administratiu per declarar nul de ple dret el contracte entre el consistori i Aigües de Manresa signat el 2013. Tant CiU com el Grup d'Independents per Calaf-Veïns amb Veu (GIP-VV) van votar en contra d'aquest punt en l'últim ple, i això impedirà que pugui prosperar.

Com ja va explicar aquest diari en l'edició del 10 de març, l'equip de govern voldria remunicipalitzar el servei d'aigua i de clavegueram, que ara ofereix l'empresa manresana mitjançant un acord que ve del 2013, moment en què governava CiU, i que implica pagar el deute contret amb l'empresa aplicant un cànon al consumidor. Aquesta fórmula no agrada als republicans, que consideren que això és una manera encoberta de fer pagar l'aigua dues vegades als veïns.

Per deslligar-se d'aquest acord, Junts per Calaf va recórrer a dos informes que, segons el govern municipal, avalarien la declaració de nul·litat del contracte amb Aigües de Manresa. L'un és de l'Àrea d'Instrucció d'Expedients de l'Autoritat Catalana de la Competència, i l'altre de l'empresa Nova Celona SL, i tots dos donarien arguments suficients per plantejar la nul·litat, perquè d'ells es desprèn que Aigües de Manresa no compleix els requisits per ostentar la condició de mitjà propi i servei tècnic de l'Ajuntament, tal com se li va atorgar en un conveni signat entre ambdues parts el 2011. I és que, en ser una empresa de capital públic, per ostentar la condició de mitjà propi hauria de justificar que el 60 % de la seva facturació la fa per a l'Ajuntament de Calaf, i no és així. Segons aquest argument, doncs, l'equip de govern entén que el contracte signat el 2013 podria ser declarat nul, i aquesta és la proposta que va portar al ple però que l'oposició va tombar.

El grup de CiU, que en el moment de fer el contracte estava al capdavant del consistori, va defensar la gestió realitzada i l'acord amb l'empresa d'aigües. La seva portaveu, Maria Antònia Trullàs, va manifestar que es va fer «seguint la legalitat vigent d'aquell moment, tal com ho certifiquen els informes favorables que ambdós secretaris funcionaris de carrera, tant el de Calaf i el de Manresa, van emetre amb anterioritat a la signatura». Segons Trullàs, quan es va declarar Aigües de Manresa com a mitjà propi «era legal, però després hi ha hagut altres interpretacions». Va convidar l'equip de govern a optar per la via de la rescissió del contracte , «que pot fer en el moment que consideri oportú», enlloc de la via de la nul·litat. L'alcalde, Jordi Badia, va respondre que es busca la nul·litat i la rescissió «perquè nosaltres no volem no pagar el deute contret amb Aigües de Manresa. El que volem és que surti del pressupost que es fa servir per calcular la taxa».

Per la seva banda, el GIC veu en aquest problema una qüestió de forma que considera «absolutament resolta» amb la modificació dels estatuts d'Aigües de Manresa i la fórmula de donar participació a les entitats, apuntava la seva portaveu, Neus Aparicio. Va reiterar que el més preocupant és la qüestió de fons, perquè el deute està reconegut, «i el que la gent reclama és que s'aclareixi per què s'ha generat, i no que es busquin subterfugis en qüestions de forma».