Noemí Trucharte és alcaldessa de Vilanvoa del Camí, la segona població de la comarca de l'Anoia, a partir d'una moció de censura presentada fa un parell de mesos.

Des de la cadira d'alcaldessa que ha ocupat en els darrers dos mesos, com es veu Vilanova del Camí?

M'agrada més parlar des de l'equip de govern. Som quatre forces que hem format govern. Des del capdavant d'aquest govern veig una Vilanova amb molt futur, que podem transformar, amb mancances que intentarem resoldre en els dos anys que queden de mandat.

Per on començar la transformació que proposa el nou equip de govern?

El primer que diem és que tenim moltes ganes de treballar i d'estar amb el ciutadà i pel ciutadà. Ens hem trobat peticions de ciutadans, qüestions que eren molt accessibles per a l'equip de govern, perquè eren petites accions que es podien dur a terme d'un dia per l'altre. Això també fa que el vilanoví visqui amb les condicions que li pertoquen. El canvi és per apropar empreses al nostre polígon. Tenim un polígon preciós, tenim empreses que tenen interès a venir-hi... Ara estem fent els primers contactes. Vilanova és molt cèntric, a 35 minuts de Barcelona, molt a prop de ciutats importants..

Aquesta seria una gestió que ha impulsat directament l'actual equip de govern?

Sí, sí. Aquesta era una idea que teníem el nou govern. Ens és molt important incorporar nova indústria a Vilanova.

Com ha estat el relleu entre l'antic i l'actual govern?

Bé... No n'hem fet. Una regidora ens va acusar que no li ho havíem demanat. Entenem que eren els que hi havia els que ens havien d'oferir les explicacions de com estava. A alguns fins i tot ho vam demanar, i tampoc no ens ho van voler fer.

És fruit de la mala relació...

Nosaltres el dia 1 de febrer vam entrar amb moltes ganes de treballar i vam trobar una deixadesa a l'Ajuntament important. Jo creia que Vanesa González, que era una alcaldessa nova i que deia que tenia ganes de fer i de donar una nova empenta a l'Ajuntament hauria deixat les coses d'una alatra manera. Tinc decrets a l'ajuntament sense signar des del 2016. Contractes, com el de l'enllumenat públic, que estava caducat des del 2002. Ni s'ho havien plantejat. Jo crec que era simplement una qüestió de desídia. Ens hem trobat projectes com el de la piscina municipal que no és viable. Per una qüestió molt simple, el bar que donaria servei a la piscina està projectat en un nivell inferior al de la piscina, sense visibilitat de la zona de gespa i de bany. Hem hagut de modificar el projecte. Crec que no s'han preocupat dels problemes de Vilanova.

Vostès han plantejat remunicipalitzar serveis?

El de l'enllumenat públic i el de neteja d'edificis públics. Amb això què aconseguim? No tenim res en contra de les empreses que estan oferint el servei, però si el municipalitzem farem un estalvi en el cas de neteja d'edificis de 60.000 euros l'any (aquest any la quantitat seria menor perquè en tot cas s'hauria de fer a partir del juliol) i el de l'enllumenat públic ens aportaria 140.000 euros anuals. Aquest estalvi és inversió directa a Vilanova. Entre d'altres, per exemple, volem fer una saló de la infància per Nadal. Un municipi de gairebé 13.000 habitants no tenia aquest servei. Aquest estalvi i els 81.000 de sous dels regidors seran diners en neteja, serveis socials... mancances que hi havia.

Les remunicipalitzacions vénen del seu programa o del d'altres formacions que hi ha al govern?

Els socialistes ho teníem al progrmaa, i els altres també ho portaven o havien mostrat el seu acord en reunions o plens.

A Igualada, sobretot, però també a Vilanova hi ha hagut moviments per reclamar la remunicipalització de l'aigua. Vostès tenen una situació semblant amb Igualada, el servei també els presta Aigües de Rigat. N'han parlat?

Van tenir reunió amb Aigües de Rigat. Els van requerir una informació de la xarxa que no teníem a l'Ajuntament i estem en fase d'estudi de la situació. Fa una setmana vam tenir l'última reunió. Com a PSC ja ens havíem reunit amb Aigües de Rigat. Hi estem interessats.

Però l'interès és per tenir bon servei o per remunicipalitzar?

Si el servei funciona i si la remunicipalització aporta estalvi, ho mirarem. Però aquí ens hem trobat amb una concessió molt nova i a 75 anys. Només n'han passat 10. Aquí es necessita un estudi a fons.

El cartipàs va servir per repartir protagonismes. Ho faria igual? El model triat funciona?

Creiem que el cartipàs que vam fer era el millor que podíem fer. Cada regidor responsable té un gran coneixement de les seves matèries a tractar. Estic convençuda que durarà. Fem broma entre nosaltres que no ens podrem separar fins a 15 dies abans de les properes eleccions.

Va ser un pacte relativament sorprenent. Les relacions entre els grups de l'oposició s'havien deteriorat, però de cop va emergir l'acord.

Ho vam teixir la nit de després de gener. En els 18 mesos no hi havia hagut apropaments. Al revés, havíem fet oposició de l'oposició. Entre nosaltres hi havia diferències i ens havíem dit moltes coses. Però arribem a un punt que hem d'aprovar uns pressupostos i l'equip de govern juga. Nosaltres vam demanar al govern que els que érem a l'oposició negociéssim conjuntament perquè teníem l'experiència de la negociació per separat de l'any anterior, i se'ns va negar reiteradament pel govern. Al PSC se'ns va dir que si donàvem el sí, descartaven les negociacions dels altres. És a partir d'aquí que comencem a parlar. El govern estava jugant amb l'oposició. Arribem al ple i amb la supèrbia de l'alcaldessa retira el punt del pressupost del ple... En el mateix ple ens va demanar fins a cinc vegades que li presentéssim una moció. Jo crec que el vaixell del seu equip de govern se li feia gran. L'alcaldessa va tenir problemes amb membres del seu grup i amb els altres grups de l'equip de govern. Jo penso que ella creia que no ens posaríem mai d'acord a l'oposició i en vam tenir prou amb unes pizzes a la sortida del ple per dir: si som capaços de fer creu i ratlla del que ens hem dit i tenim ganes de treballar per Vilanova, parlem de fer govern.

I hi va haver més pizzes?

En vam parlar, l'endemà vam anar a la notaria, l'endemà. I des d'aleshores vam fer moltes reunions. Amb pizza, sí. L'última reunió va ser el cartipàs.