La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central ha informat favorablement del tràmit d'inici del pla especial urbanístic de la Via Blava de l'Anoia. Amb aquest pla, els ajuntaments d'Igualada, Jorba, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt podran engegar els tràmits per arranjar la llera del riu Anoia i convertir-la en un camí pensat per fer a peu, a cavall o en bicicleta.

Segons va detallar ahir el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, les Vies Blaves és un projecte més ambiciós, impulsat per la Diputació de Barcelona, que engloba 300 quilòmetres de camins als marges dels rius Llobregat, Anoia i el Cardener i té un pressupost de 25 milions d'euros. Amb tot, Serra va explicar que el conjunt del projecte s'ha de regular amb un Pla Director Urbanístic que encara es troba al seu recorregut inicial i, per això, «s'ha tramitat el pla especial per accelerar el tram de l'Anoia».

Les Vies Blaves -que segueixen la denominació de les Vies Romanes i Vies Verdes- tindran més de 300 quilòmetres de longitud, dels quals 186 corresponen al Llobregat, 70 són de l'Anoia i 50 perta-nyen al Cardener. Els itineraris d'aquests recorreguts passaran per tres parcs naturals, dotze espais protegits i vuit indrets turístics. Entre aquests hi ha, per exemple, Sant Benet de Bages, Montserrat i una quinzena de colònies tèxtils. La inversió, que s'ha quantificat en 25 milions, en destinarà 14 al Llobregat, 5 al Cardener i 6 a l'Anoia.

La previsió és que el Pla Director Urbanístic que ha de regular el conjunt de les Vies Blaves estigui aprovat al llarg del primer trimestre del 2018. Per això, des de la comarca de l'Anoia, que ja disposa d'alguns trams de riu arranjats, han decidit accelerar el procés i engegar la redacció d'un pla especial urbanístic.

Ús restrictiu al Bruc

D'altra banda, a la Comissió d'Urbanisme d'ahir, dimarts, es va aprovar una modificació puntual de les normes subsidiàries del municipi del Bruc per a la regulació del sòl no urbanitzable. En concret, aquesta modificació té l'objectiu d'incrementar la preservació del sòl i, per tant, fer una regulació més restrictiva del sòl no urbanitzable. La modificació també aclareix en quines zones pot haver-hi usos extractius i en quines no, i prohibeix definitivament que es pugui construir una pedrera a la zona de les Roques Blanques.