El Montserratí vol ser comarca per «facilitar la vida dels habitants d'aquest territori actualment fragmentat i complex». Això és el que van reivindicar ahir representants de vuit municipis del Baix Llobregat Nord i l'Anoia que han constituït la Plataforma el Montserratí és comarca, que neix «amb l'objectiu de debatre i reivindicar la realitat de l'actual mapa comarcal i la nova ordenació territorial».

L'acte de presentació, que va tenir lloc a l'Enrajolada-Casa Museu Santacana de Martorell, va tenir la presència de l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, l'alcalde de Collbató, Miquel Solà, l'alcalde de Castellví de Rosanes, Joan Carles Almirall, l'alcaldessa de Sant Esteve Sesrovires, Carme Rallo, i regidors i regidores dels municipis impulsors de la Plataforma: Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, el Bruc, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires. A més, també ha rebut el suport del director de RAC1, el martorellenc Eduard Pujol, i l'escriptora sesrovirenca Núria Pradas, que han estat els encarregats de fer la lectura del manifest.

Els integrants de la plataforma afirmen que viuen en «poblacions molt allunyades dels seus centres administratius» i que veuen com les seves capitals comarcals «no resolen, i sovint dificulten, la nostra quotidianitat, amb infraestructures que no s'adapten al nostre dia a dia». Se senten perifèries amb «una dinàmica pròpia» i ho exemplifiquen amb el fet que, descomptant l'atracció de la ciutat de Barcelona, «el triangle entre Sant Esteve Sesrovires, Abrera i Martorell és la primera destinació laboral dels municipis de l'àrea proposada i un dels pols de desenvolupament econòmic més dinàmic de tot Catalunya».

El geògraf, escriptor i guia de natura olesà Joan Soler, que ha presentat la Plataforma el Montserratí és comarca, ha afirmat que les poblacions impulsores tenen «un paisatge compartit, una identitat territorial i cultural pròpia, una composició demogràfica similar, una mobilitat interna elevada i uns forts vincles econòmics i socials, entre moltes altres coses». A més, «els ciutadans i ciutadanes d'aquests municipis ja compartim serveis i infraestructures clau, així com espais de convivència i participació en el teixit associatiu», va subratllar.

Tot i que, de moment, són vuit els municipis impulsors, des de la Plataforma apunten que diferents poblacions limítrofes, especialment de l'Anoia i del Bages, es podrien afegir a la configuració d'aquesta nova comarca. «De moment, podem dir que els municipis que formen el grup impulsor tenen una població de 101.133 habitants i una superfície de 177,15 km²», explica Soler, «amb els municipis candidats a incorporar-se, si s'adhereixen, podem arribar a ser més de 150.000 habitants i una superfície superior a 400 km²». Un fet que veuen com un argument més per ser una nova comarca.