El Museu de la Pell d'Igualada ha donat el tret de sortida a una mostra de rajoles hidràuliques amb l'objectiu de destacar la importància que van tenir al llarg del Modernisme. A mitja tarda d'aquest divendres passat es va inaugurar l'exposició en qüestió, que duu per nom «Catifes de Ciment». Una trentena d'assistents van recórrer l'itinerari per la sala polivalent del museu comarcal, on es podien contemplar les rajoles, algunes elaborades per artistes i arquitectes de renom, com ara Josep Puig i Cadafalch, Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Antoni Maria Gallissà o Rafael Masó.

D'aquest estil i d'anys posteriors, a Igualada n'hi ha exemples destacats, i l'exposició en fa ressò a través de rajoles de la casa de Cal Font i de les empreses Gimeno, Albareda, Gabarró i Gabarró, Tarrida y Cía. També s'hi recullen catàlegs de mostres d'aquestes companyies, fruit de la col·laboració amb l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. S'explica amb detall, a més a més, l'elaboració d'aquestes peces: les rajoles, creades una per una, s'elaboraven mitjançant l'ús d'un motlle metàl·lic, que prèviament s'havia untat amb greix. Dins del motlle s'hi col·locava la trepa, amb la qual s'elaborava el dibuix, i es vessaven els pigments a les cel·les. Un cop retirada la trepa s'hi afegeix el braçatge, de sorra i ciment a parts iguals, que absorbia l'excés d'aigua. Finalment es premsaven.

De les diverses arts aplicades que conformen l'arquitectura modernista, la rajola hidràulica és un dels elements més originals i menys coneguts. Probablement, el fet que sigui un tipus d'objecte pensat per ser trepitjat -amb les connotacions negatives que aquest acte porta associades- ha causat que se n'hagi estudiat poc la naturalesa, la tècnica i l'evolució, i que encara avui se n'obviï la conservació quan es restaura un edifici antic. Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. El seu èxit va traspassar els límits d'aquest estil, i els seus dissenys menys bigarrats es van adaptar al nou gust sorgit de l'art-déco. L'exposició també destaca el paper dels panots, més coneguts perquè encara estan molt presents a les viles i ciutats: es troben a la majoria de voreres de poblacions catalanes. La diferència és que el panot s'elabora amb una única capa de ciment.

Al Museu de la Pell d'Igualada es pot seguir l'evolució d'aquest paviment que va engegar el 1906 quan l'Ajuntament de Barcelona va aprovar sis models de panot, dels quals actualment s'utilitzen el de quatre pastilles i el de la flor. «Catifes de ciment» es podrà visitar de dimarts a divendres de 10 a 14h, les tardes de dijous i divendres de 16 a 20h, i dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14h al museu municipal, al sud d'Igualada. A més a més, el dijous 28 de setembre, tindrà lloc la conferència L'art del mosaic hidràulic, a càrrec de Jordi Griset, expert en paviment hidràulic i col·leccionista. Griset ha col·laborat en l'exposició i ha recollit en una publicació el seu coneixement aplegat des de fa més de quinze anys entorn d'aquest tema. I, a partir del 10 d'octubre, la Nau d'Encavallades del Museu exhibirà el seu terra particular.