L'Hospital Comarcal d'Igualada podria dur el nom d'Hospital Doctor Pere Gabarró. L'alcalde de la capital de l'Anoia, Marc Castells, va explicar ahir en el decurs de l'homenatge que la ciutat feia al doctor Gabarró que el govern es feia seva la iniciativa que li havia presentat el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) en aquest sentit.

El metge igualadíva ser pioner de la cirurgia plàstica al segle XX. A l'acte d'ahir al vespre hi van assistir una àmplia representació dels familiars del metge recordat. L'alcalde Castells va descobrir una placa a la façana del centre de simulació mèdica 4D Health, al passeig Verdaguer i, posteriorment, al Saló de Sessions consistorial, es va dur a terme una conferència, «Pere Gabarró i Garcia, un dels grans personatges de la medicina catalana de tots els temps», a càrrec del director de la Unitat d'Estudis Acadèmics i expresident del CoMB, Miquel Bruguera.

Va ser justament en el decurs d'aquest acte que Bruguera va proposar que l'Hospital d'Igualada s'anomenés Hospital Doctor Pere Gabarró. L'alcalde, Marc Castells, va recollir la proposta i va agafae el compromís de traslladar ben aviat aquesta sol·licitud a la conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, des del consistori i en col·laboraciótambé amb el CoMB, s'impulsaran diferents accions per seguir posant en valor la figura del cirurgià igualadí.

Jaume Padrós, president del CoMB, va afirmar que, amb actes com el que es va fer ahir al vespre a Igualada «es fa justícia a una figura fonamental per a la medicina catalana del segle passat i una persona de gran rellevància en altres camps, com el de la defensa ferma i serena del país o l'impuls del muntanyisme i l'escoltisme a casa nostra».

Castells, de la seva banda, va assegurar que «era una assignatura pendent per a aquesta ciutat donar la merescuda dimensió a una persona que va destacar pel seu vessant humà i que va ser admirada arreu per l'exercici exemplar de la seva professió».

Pere Gabarró i Garcia (Igualada 1899 - Barcelona 1980) va ser un cirurgià considerat un dels pares de la cirurgia plàstica a Catalunya i al conjunt de l'Estat, sobretot a partir de la seva experiència com a metge de guerra, primer al bàndol republicà durant la Guerra Civil, i després a la Royal Air Force britànica durant la Segona Guerra Mundial.

Va ser també un significat defensor del catalanisme, un dels impulsors de l'escoltisme al país i un excursionista molt actiu, que va arribar a obrir una de les actuals vies de pujada a la Pica d'Estats. Un dels cims propers a la Pica, de fet, va ser batejat com la Punta Gabarró en honor seu.