Igualada recorda aquest dissabte el mestre Joan Montaner i Guix, de qui ara es compleix els 50 anys de la seva mort. Dissabte a les 11 del matí es durà a terme el descobriment d´una placa commemorativa al carrer Sant Carles número 4, la casa on va néixer i morir, de la capital de l'Anoia. L´acte comptarà amb la participació de la coral La Llàntia, que interpretarà diverses cançons, i es comptarà amb la presència del fill de l´homenatjat, Josep Montaner, de l´alcalde, Marc Castells, i de regidors del consistori.

Joan Montaner va ser una persona molt reconeguda i apreciada a Igualada per la seva apassionada i incansable dedicació a la música, sobretot en el vessant del cant. Va debutar com a director coral el 1930, als 16 anys, en fundar-se el Cor La Margarida de Santa Margarida de Montbui.

Iniciat en la música pel seu pare, Josep Montaner i Torreguitart, va continuar amb bons mestres com Manuel Borguñó -que el 1921 va ser fundador i primer director, fins al 1931, del Conservatori de l´Ateneu, avui l´Escola Municipal de Música- pel que fa al piano, Josep Munner -catedràtic i sotsdirector del Conservatori del Liceu de Barcelona- pel que fa al violí, Enric Morera en l´àmbit de la composició o altres prestigiosos mestres a Igualada, com Miquel Jornada o Joan Just.

Tot i que no es va prodigar com a compositor, va escriure diverses sardanes, com Dansaires igualadins, Antònia o Bell cim, i cançons com Tant bon punt naixia el dia o La pastora per a la coral dels Maristes, que van adquirir força popularitat. A més, al llarg dels anys, mai no s´ha deixat d´interpretar la seva sardana Recordant nostra terra, sigui per diferents corals, cobles o altres formacions musicals, tant locals com foranes. Amb lletra del polifacètic Ignasi Castelltort, ha esdevingut un dels cants emblemàtics d´Igualada.

El 1967, l´Ajuntament va demanar a Joan Montaner que fes una composició, amb lletra d´Antoni Carner, dedicada a la ciutat. I amb la salut ja delicada va escriure per a veus mixtes i orquestra el Cant a Igualada. Estava previst que totes les corals igualadines en fessin l´estrena per Santa Cecília d´aquell any, però el mestre va morir dos dies abans, el 20 de novembre. Com explica Josep Riba i Gabarró en el llibre Agrupació Coral La Llàntia, tres segles de cant, la seva mort va commoure profundament la ciutat i el seu funeral l´endemà, dia 21 a la tarda, a peu i amb el taüt portat a espatlles, va esdevenir una de les mostres d´aflicció més intensa i nombrosa de les que es tenia record. En haver enfosquit, no se li va poder donar sepultura fins al matí següent, en la intimitat dels familiars i amics propers. Casualment, era el 22 de novembre, festa de Santa Cecília, patrona de músics i cantors.

Aquell 1967, quan va morir a l´edat de cinquanta-tres anys, dirigia la Coral La Llàntia des de feia 34 anys; la Coral del col·legi dels Germans Maristes, que havia fundat el 1944; les sarsueles de l´Elenc Artístic Montserrat, que havia iniciat el 1951; la Schola Cantorum, que havia arrencat el 1964; el Cor La Lira de la Pobla de Claramunt, també des del 1964; i la Coral Mixta de la Schola Cantorum, desapareguda el 1963 i ressorgida el 1966 en bona part gràcies a la seva voluntat, que acabaria adoptant el 1995 l´actual nom de Coral Mixta d´Igualada. Al darrere, també quedaven incomptables col·laboracions amb la majoria de centres docents, artístics, culturals, folklòrics o de dansa de la capital de l´Anoia i en poblacions properes com Capellades, Carme, Òdena o Sant Martí de Tous.

Cant a Igualada es va estrenar el 8 de juny de 1969 a l´Ateneu Igualadí, llavors Centro Nacional, en un concert dins dels actes d´un homenatge pòstum a Joan Montaner. La dedicatòria del programa diu "l´ofrenen totes les entitats corals i musicals de la ciutat". El mestre havia deixat escrita la part coral i l´harmonització del Cant, incorporant a l´inici uns compassos dels Goigs del Sant Crist d´Igualada i, al final, el tema popular de La Patera. Però, tot i que la composició no és llarga, va morir abans de poder-la plasmar orquestralment i ho va fer Jaume Cunilles per a la Cobla Orquestra La Principal de Bages, de Manresa, que en va fer l´acompanyament sota la direcció d´Eduard Mora i Munné, qui va cedir la batuta a Josep Montaner i Torres, fill del mestre, en el bis de la cançó.

Joan Montaner va recollir en vida moltes distincions i reconeixements, per a ell i per a les entitats de les quals va ser capdavanter, tant a Igualada com en altres indrets de Catalunya, de la península i de fronteres enllà. L´Ajuntament d´Igualada li va atorgar el 1966 la Medalla de la Ciutat. I el 1977, als deu anys de la seva mort, el consistori va posar el seu nom a una avinguda de la zona nord de la ciutat.