Sant Martí Sesgueioles, un petit municipi de 370 habitants de la comarca de l'Anoia, és una de les poblacions catalanes que el passat 1 d'octubre va patir la violència policial de la Guàrdia Civil. Els veïns van organitzar-se per fer resistència pacífica i impedir que els agents s'emportessin l'única urna que tenia el poble. Dos fotògrafs vinculats a la població, en Xavier Calvet i l'Stan de Zoysa, es trobaven a Sant Martí Sesgueioles en el moment de l'arribada del cos policial i van poder immortalitzar l'actuació dels agents a través de les seves càmeres. Ara, el municipi ha decidit organitzar una exposició amb aquestes imatges per recordar els fets que va viure la població el dia 1 d'octubre. "Tot i que ara sembla que va ser un dia difícil, a la llarga serà un dia molt important per Catalunya i per nosaltres", ha expressat l'alcaldessa del municipi, Rosa Narbona.
'Orgull' és el nom de la primera fotografia de l'exposició '1 d'octubre. La força d'un poble' que s'ha organitzat a Sant Martí de Sesgueioles per recordar els fets de l'1-O a la població. Aquesta primera imatge mostra un nombrós grup de veïns de diferents edats que estan atrinxerats davant de l'únic col·legi electoral de Sant Martí Sesgueioles per impedir l'entrada de la Guàrdia Civil. La segueixen imatges amb títols com 'por', 'incredulitat', 'lluitar', 'odi' o 'valentia'.
Un dels fotògrafs, Xavi Calvet, ha relatat a l'ACN que l'1-O es trobava a Calaf quan algú el va avisar per dir-li que el cos policial s'estava dirigint cap a Sant Martí Sesgueioles. Sense pensar-ho, va agafar el cotxe i va anar fins al municipi. En arribar, va trobar-se amb una cinquantena d'agents de la Guàrdia Civil que anaven a buscar l'urna del poble. "Vaig decidir posar-me a fer fotos enlloc de defensar l'urna, que segurament és el que hagués fet si no hagués portat la càmera", ha relatat Calvet, qui ha dit que va viure "molt intensament" els fets perquè "coneixia a molta de la gent que estava defensant el col·legi".
Les fotografies estan ordenades per seqüència cronològica "per no tergiversar el que va passar" i n'hi ha una quinzena de gran format i una vintena més de petites. Les fotografies grans, ha dit Calvet, "són les millors imatges que sintetitzen més cada moment", mentre que les petites "en una primera edició van quedar fora, però després vam decidir posar-les perquè serveixen per complementar el que va passar".
Entre les imatges, es poden veure els agents enduent-se una urna de cartró que no és l'oficial; la Guàrdia Civil amb el mall que van fer servir per trencar una porta; la policia intentant treure la gent aplegada davant del col·legi; o el nou local que es va habilitar per votar després de la visita de la policia espanyola. La foto que s'ha escollit per tancar l'exposició és una imatge amb el títol de 'satisfacció' on es veuen tots els veïns la nit de l'1-O aplegats davant de l'Ajuntament i celebrant que, malgrat tot, van poder votar.
La urna del 9-N
La quarantena d'agents de la Guàrdia Civil van arribar a Sant Martí de Sesgueioles al voltant de les dues del migdia. Uns minuts abans, uns veïns van alertar que els agents s'estaven desplaçant cap al municipi. Segons ha relatat l'alcaldessa, Rosa Narbona, "en molt poca estona vam intentar fer el màxim de coses com amagar l'urna oficial i, al seu lloc, col·locar-hi la del 9-N". A dins, van introduir-hi paperetes per simular que era l'urna oficial.
Malgrat que desenes de persones es van atrinxerar davant de la porta del centre cultural La Fàbrica, que feia la funció de col·legi electoral, els agents van veure que hi havia una porta lateral i van trencar-la per entrar. Segons el relat de l'alcaldessa, l'enfrontament entre la policia i els veïns no va anar a més perquè es van endur l'urna falsa. "Malgrat tot vam tenir sort que van trobar una porta per entrar i una urna per endur-se", ha expressat.
Després de la marxa de la Guàrdia Civil, l'alcaldessa va decidir canviar el local de votació. "Vaig agafar por per si els agents s'adonaven que s'havien endut una urna falsa i tornaven", ha relatat Narbona. Per això, van traslladar el local de votació a un garatge particular i es van continuar fent les votacions des d'allà "d'una manera més rudimentària".
Malgrat la situació de tensió i por que va viure aquest petit municipi de l'Anoia, Narbona creu que els fets de l'-O "han servit per unir el poble". "Als pobles petits sempre hi ha coses entre els veïns i aquí vius més intensament les petites coses i, en canvi, aquell dia estaves enganxada al costat d'algú que no ho haguessis pensat mai", ha reflexionar l'alcaldessa, que considera que la paraula que defineix aquell dia és "unió".
