El jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, que centralitza la causa contra l'independentisme català, ha ordenat a la Guàrdia Civil que investigui «una reunió supramunicipal» que el CDR va celebrar a Igualada el dia 21 d'octubre passat. Amb molta tensió política, eren els dies previs a la proclamació de la República. Es tracta d'una assemblea d'àmbit nacional que es va celebrar a la capital de l'Anoia.

No és que el CDR igualadí tingui un rang especial dins dels CDR del país, ni que hi hagi lideratges més significats que en altres ciutats, segons han explicat fonts del grup, que també han assegurat que la decisió de fer reunions generals del CDR, amb la participació d'unes 300 persones, va portar els grups a trobar-se en ciutats que oferissin locals amb capacitat per muntar aquests tipus de reunions.

La petició de Llarena consta en la interlocutòria en què demana la pràctica de noves diligències, entre les quals la declaració com a testimonis del coronel Pérez de los Cobos i dels exconsellers Jordi Jané i Neus Munté, entre d'altres. En concret, el jutge desgrana tres d'aquestes «reunions supramunicipals»: les celebrades a Saba-dell el 14 de novembre; a Igualada el 21 d'octubre i a Manlleu el 4 de novembre.

En la resolució, Llarena també demana a la Guàrdia Civil «que incorpori les convocatòries públiques, les sol·licituds i autoritzacions administratives i les conclusions i acords a què es pugui haver arribat, amb ocasió de les reunions supramunicipals que van desenvolupar els Comitès de Defensa de la República».

L'activista Josefa Aguilera, vinculada al CDR d'Igualada, ha explicat que «el CDR d'Igualada i Conca d'Òdena, com els d'arreu del territori, va sorgir per garantir pacíficament el dret a vot l'1 d'octubre». A partir d'aquesta premissa, però, hi ha autonomia de cada grup. Aguilera defineix el CDR com «un espai obert, plural i assembleari format per persones diverses però que tenen com a objectiu comú: la materialització de la república catalana». Al llarg d'aquests pocs mesos de vida «ha fet diferents accions i activitats de caire pacífic i reivindicatiu», segons l'activista. Entre d'altres, han fet actes i reunions per demanar la llibertat dels presos polítics.