Asseguren que només van complir la seva obligació, però la seva arriscada intervenció va salvar la vida de 60 persones. Són els professors del departament d'Educació Física de l'institut San Tomás de Aquino, situat a la població canària de Puerto del Rosario (Fuerteventura), que van aconseguir frenar l'autobús en què viatjaven per l'autovia A-2 a l'altura de la Panadella després que el conductor tingués un desmai.

Són Juanjo Jiménez, Antonio González i Moncho Paniagua, aquest últim director del centre educatiu. La seva acció va evitar la tragèdia, tal com ahir ja avançava Regió7. Un grup de 60 persones, 44 alumnes i la resta familiars, havien viatjat el 28 de gener passat des de Fuerteventura a l'estació d'esquí de Port Ainé (Pallars Sobirà) per gaudir d'una setmana a la neu. És el quart any que el centre porta els nois de 4t d'ESO a esquiar.

Divendres tornaven cap a casa. Van agafar l'autobús a l'hotel i van posar rumb a l'aeroport del Prat per embarcar cap a Fuerteventura. En un moment del trajecte, Antonio González, que és el coordinador del viatge i d'emergències del centre, que anava assegut en el lloc de copilot, va observar com el xofer perdia el coneixement i el vehicle començava a envair el car-ril contrari.

Després de donar la veu d'alarma, Moncho Paniagua es va llançar a agafar el volant i dempeus intentava que l'autobús no sortís fora de la carretera, però aquest seguia el seu trajecte cap a una tragèdia. Afortunadament, també viatjava a bord un xofer de camions que va avisar d'on era el fre de mà i a poc a poc van anar dirigint el vehicle cap al voral, tot i que va envestir cinc pilons de senyalització de la via.

«Hem tornat a néixer. Ha estat una experiència molt dura, però afortunadament tot va quedar en un esglai», va manifestar Moncho Paniagua. Va afegir que «van ser uns moments de màxima tensió. Quan l'Antonio va alertar de com estava el xofer no m'ho vaig pensar dues vegades. Em vaig llançar sobre el volant i vaig intentar controlar-lo per evitar que l'autocar sortís de la via. Després, vam aconseguir frenar-lo. Encara tinc la por al cos perquè hauria pogut passar una autèntica tragèdia».

Paniagua també recordava que quan va mirar de controlar la direcció del vehicle «es van aixecar les rodes del davant i vaig pensar que no seria possible, em van venir al cap moltes coses, però sobretot em preocupava la situació de les persones que anaven a bord. L'instint em va guiar a actuar d'aquesta manera, però el mèrit és de tots, des del company Antonio, que va ser qui es va adonar de l'estat del conductor, fins a altres persones que van col·laborar. També Déu va posar una mica de la seva part perquè la situació era molt desesperada», va apuntar, Paniagua.

L'expedició va trucar des del lloc de l'accident a la seva agència de viatge per intentar que la companyia aèria que havia de traslladar-los fins a Fuerteventura esperés l'arribada del grup. «Estàvem uns quants minuts de l'aeroport però la companyia Vueling va tenir amb nosaltres una falta d'empatia i delicadesa, ja que sabien que havíem tingut el sinistre i ens n'havíem sortit de miracle», explicava un dels integrants del grup.

Després de perdre el vol l'expedició es va desplaçar en dos grups fins a Tenerife, on van haver de passar la nit, cosa que no estava prevista. L'endemà van embarcar cap a Fuerteventura.

Després d'avisar el 112 es van desplaçar al lloc dels fets diverses unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que van atendre el conductor de l'autobús i el van evacuar posteriorment en una ambulància fins a un centre sanitari.

En la primera observació dels tècnics sanitaris van detectar que presentava un quadre d'hipertensió, la qual cosa li havia provocat el desmai. Fins i tot, va tenir una hemorràgia perquè havia tacat de sang el seient.

Després de ser alertada, l'empresa d'autocars va desplaçar un altre conductor per substituir el seu company i fer-se càrrec del vehicle per poder continuar fins a l'aeroport.