Martorell homenatjarà el compositor Joan Cererols en el quart centenari del seu naixement, amb una sèrie d'actes entre els quals destaquen concerts de l'igualadí Jordi Savall i de l'Escolania de Montserrat i un congrés internacional. L'Any Cererols es va presentar ahir al Palau de la Música de Barcelona, en una roda de premsa amb la participació de Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell; Sergi Corral, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Martorell; Aleix Palau, comissari de Cererols 400; i Josep Maria Gregori, musicòleg. L'any dedicat a Joan Cererols i Fornells (1618-1680) inclourà un total de vuit concerts i tres activitats divulgatives.
La voluntat dels organitzadors és que es pugui difondre la música i la figura del compositor, que es faci a través d'una programació de qualitat i tot plegat serveixi també per consolidar Martorell com un municipi de referència en el camp de la música clàssica.
L'Escolania de Montserrat farà el concert inaugural i serà el punt d'inici d'una programació per la qual passaran Jordi Savall i la Jove Capella Reial de Catalunya, el contratenor Víctor Jiménez Díaz, els Conjunt Atria i Dichos Diabolos i la soprano Carme Miró. Tancarà l'any la Coral Ars Nova, juntament amb el Cor A Tempo i La Caravaggia. En el camp de la divulgació, es programarà una xer-rada de la musicòloga Aura Porta, l'exposició «Inspiració Montserrat» i un congrés internacional centrat en la figura del músic de Martorell.
L'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, va explicar ahir que «un dels reptes que ens vam marcar és que teníem moltes figures il·lustres del món de la cultura que eren desconegudes per a la gent de Martorell i les volem anar redescobrint». En aquest sentit, l'any passat es va commemorar l'Any Palet, en homenatge al tenor català, amb la instauració d'un concurs de cant que enguany celebrarà la segona edició. «Amb l'Any Cererols volem redescobrir la seva figura amb una programació per a tota la gent de la ciutat», va afegir Fonollosa.
Per la seva banda, Sergi Corral, regidor de Cultura, va indicar que «hem fet una tasca important per poder tenir una programació de qualitat que reforci la figura del compositor i, a la vegada, fer una tasca de pedagogia per donar a conèixer la figura i la seva música».
El comissari de l'any commemoratiu, Aleix Palau, destacava que Joan Cererols no és només el pare de l'escola musical montserratina, sinó també de la catalana. «Per això, a més de sentir la seva música, buscarem el diàleg entre la seva producció i la dels altres compositors ibèrics i europeus», va afegir. «Serà així com durant tot aquest any sentirem molta música de Cererols, també d'un altre compositor martorellenc contemporani, Gabriel Manalt, així com obres que s'han trobat en els seus manuscrits originals i sonaran per primera vegada després de gairebé quatre-cents anys. Aquestes, dialogaran amb obres de compositors espanyols, italians i alemanys, tant contemporanis de Cererols com posteriors. És el cas de Juan de Hidalgo, Giulio Caccini, Bach o Telemann».
I el musicòleg i especialista en música litúrgica Josep Maria Gregori va apuntar que «Cererols és una figura que ens ha fascinat a tots els músics sempre. Tot i les influències llunyanes, l'hem de considerar ben nostre, per l'acceptació que va tenir arreu del país. Hem localitzat partitures seves en molts fons, era una obra valorada i apreciada, de la qual es feien moltes còpies, i és molt important portar la seva figura al lloc que mereix».
La programació de Cererols 400 té la participació de la Generalitat i de la Diputació. A més, hi participaran diverses entitats públiques i privades, com el Museu Frederic Marès, la Fundació Francesc Pujols, la Societat Catalana de Musicologia, l'Institut d'Estudis Catalans i Joventuts Musicals de Martorell.
