La sala d'actes del local de la Comunitat Minera Olesana va ser l'escenari, divendres, de la conferència «Espanya, nacionalisme i nació: 200 anys de fracàs», a càrrec de l'historiador i professor de la Volkshocschule de Viena, Fèlix Figueras. Organitzada per l'Olesa Ateneu, s'hi van analitzar els motius pels quals el sentiment de nació a l'Estat espanyol no ha acabat d'arrelar com ho ha fet en la resta d'Europa, en què la relació estat-nació és molt més potent.

Figueras va explicar que, a Espanya, el terme nació es va començar a sentir a principi del XIX amb la Constitució de Cadis, i que a la resta d'estats europeus no feia gaire més temps. Amb els regnes absolutistes, la unificació dels poders de l'estat, la religió i la llengua van fer que als estats europeus arrelés un sentiment de nació que, en el cas espanyol, va tenir el suport de la Santa Inquisició fins a la creació dels cossos policials. Per assolir aquest procés de «nacionalització», l'historiador va apuntar dos pilars fonamentals que ajuden a crear una consciència col·lectiva: l'escola i el servei militar obligatori. Al seu entendre, el principal motiu del fracàs del procés de nacionalització a Espanya es va donar per un cúmul de circumstàncies associades a la manca d'inversió en educació en temps prèterits, a la nul·la participació de les classes benestants en el servei militar i a la manca de símbols nacionals reconeixibles. Va afegir que a Espanya no hi va haver el salt com en altres estats de les velles monarquies absolutistes a països moderns.

Al seu entendre, això és el que ha fet que nacions presents a l'Estat espanyol (com la basca, gallega i catalana) vulguin tenir un estat sobirà, amb el procés com a prova més evident d'aquesta realitat.

L'acte va finalitzar amb un torn de precs i preguntes dels presents.