Les taxes de vacunació de la grip a la zona de la Catalunya Central ha estat per sobre dels objectius marcats per l'ICS. Per damunt de les mitjanes catalanes, però encara per sota dels nivells als que els professionals consideren que s'hauria d'arribar. De fet, durant el 2017, al centres de l'ICS de l'Anoia la cobertura vacunal als majors de 59 anys va ser del 41.06%, a Osona del 39.86% i al Bages -Berguedà del 45.63%, segons dades Institut Català de la Salut. Més de 300 infermeres es reuneixen avui a Igualada per debatre sobre la necessitat d'incrementar la vacunació de malalties com la grip, per exemple, sobretot en el grups de risc de la població. L'objecte central de la Jornada de Vacunes de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària (AIFiCC) serà la vacunació de la grip en persones en situació d'immunosupressió.
Una de les taules de debat serà la vacunació de la dona en edat fèrtil, embaràs i alletament. En aquest, sentit, cal dir que a l'Anoia només el 40% de les embarassades s'han vacunat de la grip en el darrer trimestre de l'embaràs, tot i ser molt recomanada per tal d'evitar complicacions en la gestant, com poden ser part prematur, afectacions de pes i talla del nadó, com pel lactant.
La llevadora a Lleida, Rosa Alzuria, present en una de les taules de debat, explica la "importància de recomanar i vacunar a les gestants de grip i tos ferina durant l'embaràs, degut al major risc de complicacions relacionades amb patologies immunoprevenibles tant en les gestants, com en els seus nadons".
De fet, explica que "la vacuna antigripal és segura al llarg de tot l'embaràs, i ha demostrat la seva eficàcia (que pot arribar a un 65%) no solament per la dona, sinó també pel lactant fins als 6 mesos de vida, període en què la vacuna no té llicència d'administració". Així mateix, conclou que "durant el tercer trimestre de gestació, cal vacunar a les embarassades de tos ferina perquè és la millor estratègia per pervenir la malaltia en menors de 3 mesos, el grup d'edat amb major afectació, reduint el risc d'infecció fins a un 91% durant els dos primers mesos de vida, i fins a un 69% durant el primer any de vida del nadó".
Rosa Alzuria també destaca la necessitat de "revisar i actualitzar el calendari de vacunacions amb la dona en la consulta preconcepcional, així com individualitzar en gestants altres possibles vacunacions justificades, per exemple, per viatjar a zones endèmiques". Per últim, insisteix que "cal aprofitar el postpart immediat/precoç com una bona oportunitat de vacunació per completar primovacunacions com la del tètanus i per vacunar a dones que no disposen d'immunitat enfront del xarampió, la rubèola o varicel·la, pel risc que aquestes podrien ocasionar en futures gestacions".
En la jornada també es parlarà sobre la vacunació en pacients immunodeprimits (pacient amb immunosupressió, és a dir, amb el sistema immune debilitat). És el cas de malalts de VIH, leucèmia, trasplantats, en tractaments contra el càncer, o altres immunosupressors.
La Dra. Magda Campins, de l'Hospital de la Vall d'Hebron, explica que davant d'aquest pacients, cal tenir en compta com i quan subministrem les vacunes. "El que hem de tenir més present és la seguretat en els efectes de la vacuna que no respon igual en aquests pacients, on sovint la resposta de la vacuna també és menor de l'esperada". En aquest sentit, la Dra. Campins comenta "en el cas dels pacients que esperen trasplantament el que fem és fer serologia de xarampió i varicel·la abans no siguin trasplantats. Si surt negatiu i cal vacunar, hem de fer-ho en fases inicial, és a dir, quan estan en llista d'espera de l'òrgan i encara no estan immunodeprimits. Després, quan comencen a prendre immunosupressor per evitar el rebuig de l'òrgan, ja no els podem vacunar, ja que ambdues vacunes són atenuades²".
A més, d'aquestes dues taules, la jornada també analitzarà altres aspectes vinculats amb la vacunació com "la comunicació i la vacunació" a càrrec del Dr. Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital Clínic, o l'"Evolució de les recomanacions de la vacunació a Catalunya" a càrrec de Lluis Urbiztondo, cap del Servei de Medicina Preventiva del Departament de Salut de Catalunya.
L'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària (AIFiCC) neix l'any 1996 amb una clara vocació científica. Entre els seus objectius: aglutinar, estructurar i unificar criteris entre els professionals d'infermeria familiar i comunitària en defensa dels seus interessos i de la seva professió. Amb prop de 900 socis/es, l'AIFiCC s'organitza en 12 grups de treball que faciliten el desenvolupament professional i científic dels seus associats.
