L'igualadí Jordi Enrich, el podem trobar freqüentant als espais de la promoció d'art de la ciutat, implicat en causes culturals diverses o com a professorat de l'Escola Municipal d'Art Gaspar Camps; aquests dies, però, va de bòlit muntant unes instal·lacions poc convencionals: els iglús de vent. I és que enguany ja és el sisena edició que aquestes construccions efímeres donen al festival de globus aerostàtics d'Igualada un valor afegit molt característic. «Els iglús de vent ajuden a connectar l'European Balloon Festival (EBF) amb la ciutat, i amb la seva cultura», explica Enrich.

Ja des del dilluns d'aquesta setmana aquestes estructures han colonitzat la capital de l'Anoia, fins a sis iglús per dia es podran veure pel centre de la ciutat, aproximadament. Concerts, tallers, cantates, ball, projeccions són algunes de les activitats que omplen de contingut els iglús. L'activitat estrella d'aquesta edició de l'EBF és un taller que té com a element principal el reciclatge de canyes sobrants del procés de confecció de les cistelles dels globus, dirigit pel mateix Enrich. «Amb aquest singular material reciclat convidem els infants a construir unes cúpules, que més endavant portem al Museu de la Pell perquè siguin exposades», exposa l'artista. Aquest és un clar exemple dels tallers participatius que són un tret identitari de la instal·lació.

Al marge de la programació del festival, dilluns passat de manera esporàdica Enrich va instal·lar un iglú al carrer Sant Magí d'Igualada, davant del Kursal, on tenen lloc regularment cantades a favor dels presos polítics catalans. «No sempre es pot pensar en activitats culturals i creatives, si les coses bàsiques no funcionen», explica l'igualadí, i afegeix «aquesta acció va ser molt emocionant i va servir per donar suport a la gent que es reuneix de manera voluntària per demanar una altra societat; més justa i democràtica. És el paradigma dels iglús: no sempre s'hi han d'estar fent activitats festives, també han de ser espais de reflexió i canvi. Aquest seria per mi l'objectiu principal».

Va ser durant d'un vol en globus que a l'artista Jordi Enrich li va passar pel cap la idea de l'iglú de vent. «En una conversa amb el pilot li vaig preguntar què feien amb la vela del globus un cop acabada la seva vida útil», comenta Enrich.

Més enllà de l'EBF els iglús de vent són ben vius la resta de l'any, Enrich comenta «gràcies a les veles hem viatjat a Grècia, Suècia, Itàlia o als EUA, per exemple». Sigui com a part de programes d'art, exhibicions, o tallers educatius Enrich ha passat per un bon grapat de països presumint de la seva creació. «La setmana passada vam formar part d'una exhibició de mappings celebrada a prop de Girona; l'iglú es va convertir en una obra d'art que combinava la projecció amb la música».

Una altra bona experiència va tenir lloc a la ciutat italiana de Matera, on un grup d'estudiants de filosofia van fer servir l'iglú com a lloc per repensar la ciutat. Enrich explica que «va ser molt intens: projectes com aquest donen un simbolisme interessant als iglus».

Teles inflades

Un iglú de vent és una vela de globus que ja ha estat utilitzada inflada per un ventilador de potència elevada. Pot semblar una idea ben senzilla, però l'igualadí Jordi Enrich va ser el primer a experimentar la idea i ha aconseguit resultats insòlits: un iglú de vent sobre una piscina, o amb castellers a l'interior, o a tocar del retaule de l'església de Santa Maria d'Igualada. «L'iglú com a tal és buit, i no té gaire valor. La gràcia és saber-lo omplir. I aquesta és la part que més m'agrada d'aquest projecte», explica l'inventor d'aquestes instal·lacions.