El nomenament del delegat territorial del Penedès que va aprovar dimarts el Govern català fa efectiva una situació singular: l'Anoia és l'única comarca del país que té els seus municipis adscrits en dues vegueries diferents, una part a la del Penedès i una altra, el de l'entorn de Calaf, a la Catalunya Central. La situació es produeix perquè es va fer un canvi en la legislació que es va aprovar el febrer del 2017, quan el Parlament va donar el vist i plau a la creació de la vuitena vegueria, la del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia, aquesta última comarca parcialment).

L'esperit de la llei de vegueries original volia evitar el conflicte entre nivells d'administració i territoris i va vetllar per establir que tots els municipis quedessin adscrits a una vegueria i que les comarques també en formessin part sense divisions. Aquest esperit, però, es va trencar el febrer del 2017 per l'interès i la pressió del territori de crear la vegueria del Penedès. Calaf i els set municipis del seu entorn que van dir a la Generalitat que volien pertànyer a la Catalunya Central van quedar exclosos de ser a la nova vegueria del Penedès, però orgànicament continuen vinculats a la comarca de l'Anoia. Com que resoldre el tema de la comarca hauria encallat la solució de la vegueria es va fer una modificació de la llei, on es va admetre una excepció, la de l'Anoia.

Consolidat el nyap legal, però, ningú no ha resolt la situació d'aquests vuit municipis: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueiols, Sant Pere Sallavinera i Veciana.

L'alcalde de Calaf, Jordi Badia, exposava ahir la seva perplexitat davant la situació i esperava una resposta del Govern de la Generalitat i del Parlament. «Ells han fet l'embolic, ells l'haurien de desfer», afirmava en declaracions a Regió7.

Badia creu que es podria trobar alguna solució per encaixar el territori de l'Alta Segarra. Per una banda, si es volgués fer una comarca nova, reconèixer l'Alta Segarra, sembla que el més lògic és anar a buscar el territori històric que podria incloure fins a 18 municipis, amb Torà com a segona població de pes. Aquest, però, és un camí en el que caldria cercar consensos i no seria curt. Però per dimensió territorial i per quantitat de municipis permetria poder parlar d'una comarca.

Badia no veu possible que aquesta sigui una via per resoldre el conflicte ara. Ni creu que sigui necessari en aquests moments crear una estructura administrativa de Consell Comarcal. «Avui no veig que a l'Alta Segarra tinguem un Consell Comarcal com el de l'Anoia», afirma.

Partidari de poder treballar amb estructures reduïdes, Badia considera que una alternativa lògica seria buscar una definició dins de les comarques per encaixar-hi una subcomarca, «o posem-hi el nom que calgui», afirma, com podrien ser aquests 8 municipis de l'Alta Segarra. «El que necessitem és mancomunar serveis, tenir relació amb una comarca i dependre d'una vegueria», reclama. I indica que això es podria fer amb una infraestructura mínima. Afirma, però, que aquest cost administratiu d'una hipotètica mancomunitat no l'ha d'assumir Calaf.