El reconegut cartellista de cinema, pintor i artista Macari Goméz Quibus, conegut per Mac, ha mort als 92 anys. Nascut a Reus el 1926 però olesà d'adopció des de feia més de 30 anys, és l'autor de més de 3.000 cartells de pel·lícules, algunes de mítiques com Els 10 manaments, El Verdugo, American grafitti i la saga de James Bond. També va ser un artista prolífic. El funeral se celebrarà avui a les 9.15 a la parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montser-rat.
«El cartell era el que feia entrar la gent al cinema», recordava Macari Gómez, en una entrevista a Regió7 el novembre del 2006 amb motiu de la publicació del llibre MacCartel, que recollia 300 de les seves obres. A la mateixa època exposava alguns dels seus cartells de pel·lícula, considerats veritables obres d'art pel seu estil i força expressiva, a la Filmoteca de Madrid.
Reconeixements
La seva tasca li va valer diversos reconeixements. El febrer del 2013 l'Acadèmia del Cinema Català el va distingir amb un Gaudí d'Honor en reconeixement a la seva dilatada carrera artística com a cartellista. El 2014 va rebre de mans del president Artur Mas la Creu de Sant Jordi. El ja desaparegut Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa, Fecinema, el va guardonar l'any 2000 amb el seu premi d'honor, juntament amb l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán.
Macari Gómez es va formar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i va iniciar la seva trajectòria professional fent anuncis de ploma per a la publicitat del cinema. A l'estudi Esquema va començar a signar-les amb el nom de Mac. Va fer cartells per a les principals productores de cinema com Filmax, 20th Century, Fox, Columbia, Pictures Universal Film i Warner Bros. El seu traç es pot veure a pel·lícules que han entrat a la història com Un tramvia anomenat Desig, Psicosi, Guerra i pau.
La crisi de les sales de cinema a partir de la dècada dels 80 va fer que dirigís la seva feina cap a les caràtules. Feia més de 30 anys que no es dedicava a l'ofici de fer cartells artístics, però a punt de fer 90 anys va acceptar de forma excepcional l'encàrrec per fer el cartell de Voyeur per mitjà del productor olesà Pep Amores. Explica Amores, el cinema «ha perdut un dels més grans cartellistes de la història del setè art, un brillant creador de ment molt desperta capaç d'interpretar, sintetitzar i plasmar en pintura l'ànima del que es volia representar».
Mac explicava que abans de fer un cartell veia la pel·lícula per captar l'argument. En altres casos li enviaven material gràfic i la sinopsi del film. En més d'una ocasió va tenir problemes amb la censura durant la dictadura de Franco.
En una ocasió el director i productor George Lucas, a qui li va agradar molt el cartell de Mac d' American graffiti, li va encomanar fer el de la primera pel·lícula de La guerra de les galàxies. En va fer diversos esbossos però per problemes de producció no van triar el seu. Això sí, va cobrar per la feina.
Una feina que li va permetre conèixer actors com Charlton Heston i Kirk Douglas. D'altres com Marlon Brando, Stanley Kramer i l'artista Salvador Dalí, van confessar ser admiradors de l'obra de Mac.
Dol a Olesa de Montserrat
L'alcaldessa d'Olesa de Montser-rat, Pilar Puimedon, va dir ahir d'en Mac que «era una gran figura de la cultura olesana, una persona generosa, que havia fet moltes exposicions i quedarà en la memòria de tots i totes com un gran artista». Per al regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olesa, Javier Rota, Macari Gómez era «un artesà de la indústria del cinema», i va destacar la importància de la seva obra.
