Amb el títol «Diàleg: presos i exhiliats. Un reconeixement a les famílies», Igualada va celebrar ahir l'acte institucional de la Diada. Va ser conduÍt pel periodista Xavier Dàvila, que va mantenir una conversa propera, íntima i serena amb Meritxell Lluís, regidora del PDeCAT a Terrassa i companya de l'exconseller empresonat Josep Rull, després que el cor Exaudio interpretés la Cançó de fer camí sobre imatges de l'1O i escenes de Rull, ara a Lledoners.

Lluís va anar desgranant com es viu, què se sent, com es comparteix una situació com la que viu tota la família, amb dos nens de 3 i 9 anys. A cada passatge on la narració podia esdevenir trista, colpidora, ella donava un cop de timó alegre al relat, oferint una cara amable a una situació incomprensible. Repassant les dates, recordava dies complicats, com el 3 de novembre, quan va haver de despertar el seu fill gran i dir-li que tot allò que els seus pares li havien dit que podria passar, passava. O el 4 de desembre, quan no tots els familiars de presos i preses van haver d'agafar l'AVE perquè alguns van ser alliberats i altres no. Un moment agredolç. Finalment, un dels dies més durs, el 23 de març, el nou i definitiu ingrés de Rull i la imatge de la bossa de quadres amb les pertinences amb les que Rull ingressaria a la presó. Una segona imatge especialment emotiva va ser el testimoni llegit d'Alba Turull per part de Xavier Dàvila, recollit al llibre Abans ningú deia t'estimo, on es narra com un dels infants dels empresonats va exclamar en veure la presó: «Mira quina torre més xula. On treballa el papa!». Lluís reflexionava: «Si als grans ens costa d'entendre, com vols explicar-ho als més petits, que estan privats de llibertat per no haver fet res».

L'acte va continuar amb exemples contundents: els 8 minuts que tenen per comunicar-se i que de forma automàtica es talla, els tuits dictats des de la presó, la pregunta que Rull li va fer al principi d'estar empresonat, on en una de les visites li deia «la gent se'n recorda de nosaltres?», entre d'altres. Però també els dies en què van començar a arribar cartes encomanant ànims, aprendre a no fer plans, a viure al dia. I va mostrar el seu agraïment als qui els mostren el seu suport. L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, va destacar la situació que viuen els polítics empresonats i a l'estranger, i es va cantar Els segadors.