Aquest diumenge ha tingut lloc la presentació del treball d'investigació guanyador de la darrera edició del Premi Gumersind Bisbal a La Pobla de Claramunt. En l'acte hi han participat l'alcalde Santi Broch, la regidora de Cultura Esther Touriñan, l'arqueòleg Jordi Gibert, guardonat en aquesta edició i com a convidat a la cloenda de l'acte hi ha assistit el president de la Diputació de Barcelona Marc Castells.

L'obra guanyadora que avui s'ha presentat ha estat un estudi sobre la conca mitjana del riu Llobregat en el marc de l'Alta Edat Mitjana titulat 'L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI)'.

Durant la seva intervenció, l'alcalde ha destacat el valor cultural i lingüístic amb que petits certàmens locals com el Premi Gumersind Bisbal poden ajudar a fer gran el patrimoni del país i de l'obra premiada n'ha ressaltat el rigor en la recerca, l'estructura en el discurs i ha posat en valor el paisatge monumental de la Catalunya central que recull el volum.

Després de la intervenció de la regidora de Cultura, on s'han desgranat les bases de la següent convocatòria, el premiat Jordi Gibert ha presentat l'estudi.

En el llibre es narra l'expansió de les esglésies després de la reconquesta carolíngia, la importació de la parròquia, una unitat administrativa pròpia del nord dels Pirineus i amb ella la Dècima, un tribut d'explotació indirecta aplicat a les collites dels camperols. L'arqueòleg ha destacat l'aparició de la sagrera, un espai proper a l'església que servia en els seus inicis, com a magatzem per als parroquians.

L'autor ha subratllat també el desplaçament en el ritual d'enterrament d'aquest període, ja que de ser enterrats al costat de masos, viles godes o antigues viles romanes, en el transcurs dels ss. X i XI la població s'acultura a l'enterrament en el cementiri de l'església.

Jordi Gibert ha parlat també dels castells i la formació de les torres, enteses en el seu principi com a masos, on els senyors enviaven a familiars i afins per assegurar zones conquerides.

Finalment, entre diferents esglésies estudiades ha mencionat Sant Pere del Puig a Súria, Sant Quirze de Pedret a Cercs o Sant Vicenç d'Obiols a Avià. Ha parlat de les tombes més antigues de la parròquia de Calaf i ha comentat també, elements arquitectònics preromànics, com l'església del Brunet, Santa Maria de Matadars, Sant Pere de Serrallonga, entre altres exemples.

Com a convidat a la cloenda, el president de la Diputació de Barcelona ha assenyalat la importància històrica i cultural del patrimoni, ha celebrat l'actual Any Europeu del Patrimoni 2018 i ha anunciat noves inversions amb que la Diputació canalitzarà els seus esforços via els ajuntaments, per a la recuperació del patrimoni monumental de la província.

L'acte ha marcat també l'inici de de les Festes Culturals de la Pobla de Claramunt, que s'allargaran fins el 17 de novembre.

Gumersind Bisbal Gustems va ser un hostaler i mecenes pobletà que va fer fortuna a València. De la seva mà va néixer la primera convocatòria d'aquest premi el 1972. Després de la seva mort, el Premi Gumersind Bisbal va ser dirigit per la Fundació Salvador Vives i Casajuana, fins que el 2005, després de la seva desaparició, l'ajuntament en va assumir íntegrament el certamen de forma bianual.

24 milions d'euros destinat preservar i dinamitzar el patrimoni de la Província de Barcelona

En el marc de la presentació del premi Gumersind Bisbal que ha tingut lloc a La Pobla de Claramunt, en declaracions al Regió 7 Marc Castells ha recordat que «la Diputació té una extrema sensibilitat per al patrimoni cultural. Ho ha demostrat al llarg de més de cent anys amb la creació del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local l'any 1914, on es van crear les bases pel que avui estem fent.

Enguany, com a Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Diputació de Barcelona no ha volgut fallar en la seva aposta pel patrimoni que fa cada any i dissenyant un programa extraordinari i complementari amb un pressupost que s'atansarà als 24 milions d'euros i que durant aquest 2018 permetrà recuperar torres, ermites, castells i jaciments arqueològics entre d'altres, per tal d'ajudar els ajuntaments a treballar en la recuperació del seu patrimoni».

El president de la Diputació ha subratllat que «el patrimoni arqueològic, arquitectònic i industrial dels nostres municipis són també la base per poder generar la captació de recursos turístics a la nostra demarcació. Tot el que sigui apostar pel nostre patrimoni, a partir de preservar el llegat ens servirà també perquè en el futur es generi activitat econòmica, atracció de turisme autòcton o de fora. Tant l'Anoia, terra de castells, com a la resta de la demarcació, totes les comarques es veuran beneficiades d'aquest projecte».