12 de setembre de 2018
12.09.2018

Els anoiencs omplen a vessar el tram 24 de la Diagonal i criden per la llibertat dels presos i la República

Mitja hora abans de les 17.14 h, el sector d'Igualada i dels pobles del voltant ja va quedar ben atapeït, majoritàriament d'anoiencs

12.09.2018 | 00:12
El grup d´anoiencs a la manifestació de la Diada a Barcelona

Des de les 11 del matí ja arribaven anoiencs i anoienques al tram 24, l'espai entre el passeig de Gràcia i el carrer Pau Claris de la Diagonal de Barcelona, per celebrar la Diada. Després de l'hora de dinar ja no quedava cap espai a l'ombra i, mitja hora abans de les 17.14 h i enmig de crits com «els carrers seran sempre nostres», «independència» i «llibertat presos polítics», el tram que uneix la plaça Cinc d'Ors i l'Institut Ramon Llull estava ple a vessar.

De l'Anoia hi van anar gent d'arreu de la comarca i de totes les edats, com Quim Lagunas, veí d'Igualada de 18 anys que hi va anar per cridar i «a reclamar la independència», o Dani Fernández, de Capellades, 19 anys i fidel a la Diada des que en tenia 15: «Vinc sobretot pels presos polítics. No té cap justificació que estiguin empresonats». Per aquest motiu ha vingut també Laura Sabaté, que als 21 anys i provinent de Vilanova d'Espoia va destacar que «també estic aquí per reivindicar el resultat de l'1 d'octubre». Més escèptica era Sara González, una jove de 22 anys que es desplaçava des de la capital anoienca: «Fem el que fem, des de Madrid faran el que voldran».

Si bé l'onada sonora havia de recórrer des de l'inici de la Diagonal fins a Palau Reial, un parell d'onades s'han escapat en sentit oposat cinc minuts abans de les senyals oficials dels voluntaris de l'Assemblea. Arribats a l'hora indicada i després d'un silenci compartit pels milers d'assistents, els crits d'«independència» i «llibertat presos polítics» han estat transportats pel milió de persones que, segons dades de la Guàrdia Urbana, han omplert els 38 trams de la manifestació.


«Hem vingut cada any»

Aquests i altres càntics eren compartits per tothom, com Íngrid Pujó, de 38 anys i resident a Igualada: «He vingut cada any! A veure si podem aconseguir ser independents d'una vegada. Ens ho mereixem per dignitat. Cal que alliberin els presos polítics i vull que es faci efectiu el mandat de l'1 d'octubre». Enmig d'anoiencs i anoienques també hi havia gent vinguda d'altres comarques, com el Xavier Casanova, de 39 anys, nascut a Barcelona i que actualment viu a la capital del Pla de l'Estany: «Estem aquí perquè és l'únic que podem fer per tirar endavant el nostre projecte de la república. Ens sentim una mica fatigats. Volem poder ser catalans en plena llibertat per deixar de dir-ho, per deixar de justificar-nos».

Però també hi han assistit persones d'altres països, com Laureen Cànovas, de 55 anys, casada amb un anoienc i provinent de Chicago: «Sempre hem seguit la Diada per la televisió i Internet. L'any passat vam seguir els esdeveniments de l'1 d'octubre, en què es veia la Policia pegant la gent. Teníem uns amics a casa i no es podien creure que allò fos Barcelona i que el motiu fos un referèndum. És difícil per a la gent d'allà entendre que els líders polítics catalans estiguin a la presó. Vam decidir que havíem de ser-hi, formar part del que està passant. És molt emocionant! Ho visc com si tothom formés part d'una gran família».


«No podíem fallar»

Per a Ana Ravell, veïnade Jorba i de 58 anys d'edat, «era molt important ser-hi aquest any. No podíem fallar perquè hi ha presos polítics i mig Govern català a l'exili. L'1 d'octubre ens va servir per perdre la por. Nosaltres ens hem passat 40 anys amb una dictadura i 30 anys més respectant les majories. S'han provat altres vies i s'ha demostrat que per aquest camí ja no anem enlloc. Ens mereixem la independència!».

De la Llacuna, l'Anna Pujó, de 59 anys, va assenyalar que «som república i volem la independència. Aquest any estem aquí sobretot per reclamar la llibertat dels presos polítics, empresonats sense motiu». Finalment, per al Lino Camelia, de 69 anys i vingut des de la capital anoienca, la celebració de la Diada va ser un prec: «Vull un país millor per a la meva filla i la meva neta».

Després de la gran onada sonora, l'assistència massiva del tram es va anar diluint lentament passeig de Gràcia avall. Lentament, però sense aturar-se, amb cues ordenades i crits d'«independència», els anoiencs van anar cap a casa. Va ser la setena manifestació massiva i continuada de la Diada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook