La decisió de la Hèlsinki Fashion Week al nord d'Europa pot sacsejar la indústria pelletera local. La decisió de substituir materials d'origen animal, com la pell o la camussa, en pro de materials sintètics ha obligat els actors de la polèmica a posicionar-se. La COTANCE, la Confederació d'Associacions Nacionals d'adobers i confeccionistes de la Unió Europea, s'ha fet ressò de la decisió presa pels organitzadors d'aquesta fira internacional i han emès un comunicat manifestant el seu desacord.

Per a Anna Bacardit, professora del màster en enginyeria del cuir i directora del centre de recerca A3 Leather Innovation Center del Campus Universitari Igualada - UdL, la decisió presa des de Finlàndia és errònia. En declaracions a Regió7 considera que «la decisió de la Setmana de la Moda de Hèlsinki és un error motivat per falsos supòsits i una visió manipulada del sector de la pell. La indústria adobera, tant d'Igualada com de tota la Unió Europea (UE), mai utilitza pells que provenen d'animals sacrificats únicament per la seva pell, sinó que aquest sector és un exemple paradigmàtic de l'economia circular ja que recicla el 100% dels residus que es produeixen als escorxadors -aclareix la docent. Per tant, utilitzant la pell com a material natural que és, estem revalorant un residu que seria molt difícil d'eliminar, i obtenim articles molt apreciats pels consumidors. En aquest sentit, podem dir que la indústria de la pell és una indústria del reciclatge».

Sobre els motius pels quals un enfoc vegà sobre la moda hagi fet prendre aquesta decisió als organitzadors de la fira, la professora de la UdL lamenta que «moltes vegades les noves tendències agafen un caire molt esbiaixat aprofitant la desinformació per part del gran públic.

És probable que molta gent pugui aplaudir la proposta i fer-ne ressò al mateix moment que degusten una hamburguesa en una cadena de menjar ràpid. La incongruència està servida. A més, cal tenir molt present que la indústria adobera revalora la pell com a biopolimer natural, però la indústria adobera no ha criat l'animal. N'aprofita una part quan aquest ha estat sacrificat per al consum humà -assevera. La indústria adobera ja fa anys que s'adapta als estàndards europeus, tant en els processos que li són propis com també en els mediambientals. «Em consta que els ramaders europeus s'esforcen cada dia més perquè la cria de bestiar sigui el més respectuosa possible tant a nivell mediambiental, salut i, el que és més important, de respecte cap al benestar animal, ni que la fi sigui el seu sacrifici».

La directora del centre de recerca valora com a «contundent, certa i realista» la resposta de la COTANCE.

Inversions a les adoberies

Els esforços per a l'adaptació de la indústria en un món cada cop més respectuós amb l'entorn no solament es troben en les inversions de la indústria, assolir l'horitzó de residus 0 és un dels pilars del màster d'enginyeria del cuir: «A part de tenir dues assignatures específiques dedicades a la temàtica, com ho són Gestió ambiental i Anàlisi de Cicle de Vida de la Pell, les altres assignatures, especialment les dedicades a processos en via humida i acabats, tenen apartats específics de medi ambient i minimització de substàncies d'ús restringit. Les auditories mediambientals que han de superar avui en dia les empreses del sector són molt exigents». Des del centre de recerca A3 Leather Innovation Center del Campus es fa recerca i transferència de tecnologia «per a les empreses del sector per tal de trobar nous processos d'adobament més sostenibles i ajudar-les a treballar utilitzant eines de l'economia circular i amb responsabilitat social» -conclou.

La professora i directora del màster de pell d'Igualada considera que «no hi ha res perfecte i sempre pot millorar-se tot. Però les prohibicions sense alternatives ni fonaments, aprofitant una tendència del moment per buscar un aplaudiment fàcil té un recor-regut curt al meu entendre. Si ens poséssim davant del mirall, penséssim d'on ve la nostra espècie i allà on estem anant, evitaríem algunes polèmiques que tenim i n'abordaríem d'altres molt més transcendents»