Igualada va donar el tret de sortida oficial al curs escolar 2018-2019 amb una cerimònia d'obertura celebrada a la sala d'actes de l'institut Pere Vives Vich, que enguany compleix mig segle de vida. L'esdeveniment serveix per inaugurar el curs i atorga una distinció al mèrit educatiu als professors i professores de primària i secundària que es jubilen.

L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, va destacar l'esforç i dedicació que significa educar i va voler «posar en valor la tasca que fa tot el sector docent» abans de donar pas a l'entrega dels guardons amb la regidora d'Ensenyament, Patrícia Illa, en reconeixement de l'activitat educativa dels professors i professores que aquest any deixaran d'exercir. L'acte va tenir un moment especialment emotiu i familiar quan el cap de llista d'ERC, Enric Conill, va fer entrega de la distinció a la seva mare.

Record per Carlos Montes

Enguany, la recent pèrdua per part del sector docent del company Carlos Montes a l'edat de 63 anys va centrar la part més emotiva de la cerimònia d'obertura del curs escolar d'Igualada. Montes va ser professor de matemàtiques a Igualada durant més de 30 anys i havia estat director del centre del del 2003 al 2011. L'acte va començar amb un minut de silenci en record de la seva figura, de qui l'alcalde va destacar «la professió vocacional», i l'actual director del centre, Rafael Carmona, el va homenatjar amb un emotiu i bonic parlament. Va rememorar el «mosaic» de qualitats professionals i humanes del professor, va destacar les nombroses mostres de condol rebudes per companys de professió i també d'exalumnes, que en recordaven l'habilitat docent i la proximitat. Carmona va tancar el parlament amb un «et recordarem sempre, Carlos».

Aprendre jugant

L'acte va tenir la presència del doctor en Biologia i professor de Genètica a la Universitat de Barcelona, David Bueno, qui va oferir la conferència «Allò que li agrada aprendre al nostre cervell». Al llarg d'una presentació breu, Bueno va explicar algunes de les funcions que fan zones concretes del cervell en el procés d'aprendre i com hi influeixen.

Va distingir entre emoció -patró de conducta preconscient- que neix a l'amígdala-, i sentiment -allò que es desprèn de l'emoció després de ser analitzada. Va explicar que el nostre cervell descarta un aprenentatge buit d'emocions perquè no hi ha possibilitat de retenció sense un vincle directe entre el que s'està aprenent i el que se sent en el moment d'estudiar-ho.

A més, va defensar el joc i el fet de jugar com a marcs d'aprenentatge, des d'on aprendre a partir de la repetició, la millora de les tasques i la possibilitat de fer més complexes les normes del joc a mesura que s'assoleixen coneixements. I de les sis emocions primàries que l'amígdala genera -por, ira, fàstic, tristesa, alegria, sorpresa, entre d'altres-, el professor va subratllar la darrera com la més idònia per ser present en el moment del jugar, d'aprendre.

En paraules seves, «la sorpresa és una emoció que activa la major part de zones del cervell, entre elles el tàlem, un centre d'atenció que forma part dels circuits de motivació i que provoca la segregació de dopamines i endorfines, que són neurotransmissors de recompensa i, per tant, estimulen les connexions neuronals, les sinapsis».

Segons David Bueno, aquest cicle d'estimulació a mig camí entre biològic i cultural és el que cal fer present en el procés d'aprenentatge perquè «la quantitat de connexions que tenen lloc en un moment marquen la diferència en l'eficiència. És inculcar l'aprendre a aprendre».