Les restes fòssils de l'esquirol volador més antic que es coneix han estat trobades al jaciment de l'Abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola (Anoia). Es tracta del Miopetaurista neogrivensis, que va viure fa 11,6 milions d'anys. La revista eLife publicava ahir els resultats de l'estudi d'un equip internacional d'investigadors, encapçalats per Isaac Casanovas, de l'Institut Català de Paleontologia. Les seves restes van ser trobades al jaciment de l'Abocador de Can Mata, d'on també es va recuperar les restes del representant més antic del llinatge dels pandes gegants ( Kretzoiarctos beatrix).
A l'estudi els investigadors descriuen el primer esquelet fòssil d'un esquirol volador. Entre les més de 80 restes de l'esquelet que s'han pogut recuperar, hi ha el crani i diversos ossos de les extremitats, vitals per a la seva identificació. Els ossos del canell estan modificats per tal de subjectar i desplegar la membrana de pell que utilitzen per planar, anomenada patagi. Aquesta membrana va de les extremitats anteriors a les posteriors i els confereix l'habilitat de recórrer fins a 150 metres planant de branca en branca. És per aquest motiu que és un animal molt interessant, ja que confirma que als Hostalets de Pierola, fa 11,6 milions d'anys, hi havia un bosc amb molts arbres i força junts, per tal que el Miopetaurista hi pogués viure.
Un esquirol d'1,5 quilos
Es tracta d'un esquirol volador molt gran, comparable a la majoria d'espècies d'esquirols voladors actuals. Els investigadors estimen que el seu pes oscil·lava entre 1,1 i 1,6 kg, amb una longitud d'un metre (incloent-hi la cua) i uns 40 centímetres de costat amb el patagi desplegat.
S'ha pogut generar un model en 3 dimensions del seu esquelet gràcies a les mateixes tecnologies que van emprar-se per reconstruir el carni de la Laia ( Pliobates cataloniae). Per poder omplir les parts de l'esquelet que faltaven, s'han basat en l'esquelet dels esquirols voladors actuals, que són molt semblants al del Miopetaurista.
Els esquirols voladors van evolucionar de formes arborícoles com l'esquirol comú, però encara es desconeix en quin moment va tenir lloc aquesta divisió, s'estima que fa entre 35 i 25 milions d'anys. Avui en dia se'n coneixen fins a 52 espècies diferents entre Euràsia i Amèrica del Nord.
Difusió al Centre de Restauració
Gràcies a l'estudi dels fòssils recuperats a l'Abocador de Can Mata, s'ha pogut reconstruir l'ambient de bosc humit i tancat amb clima subtropical humit, on el Miopetaurista neogrivensis ha jugat un paper molt important.
El Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica, com a espai de difusió de la paleontologia als Hostalets de Pierola, ha anunciat que inclourà els resultats dels nous estudis dins dels programes de difusió del centre. D'aquesta manera es garanteix la transferència d'informació entre la recerca i el públic en general.
Animals i espais diversos
L'Abocador de Cant Mata conté un conjunt de 200 jaciments i és únic al món. En els darrers 20 anys, gràcies a la feina de l'Institut Paleontològic, s'han reconegut més de 80 espècies de mamífers, però també s'hi han trobat aus, amfibis i rèptils diversos. Destaca per l'abundància de restes de primats, que van permetre descriure diverses noves espècies d'hominoïdeus, com el Pau ( Pierolapithecus catalanicus), la Laia ( Pliobates cataloniae) i el Lluc ( Anoiapithecus brevirostris). Durant la construcció de l'abocador també es van recuperar centenars de tortugues gegants, del gènere Titanochelon.
L'estudi dels manífers permet deduir la presència d'un bosc tancat i un clima subtropical humit, el fet que s'hagin trobat castors i cérvols ratolí indica que hi havia masses ocasionals d'aigua permanent, i els primats i alguns lirons fan pensar en la presència de boscos densos, un fet que ratificaria la presència de l'esquirol volador.
