13 de octubre de 2018
13.10.2018
Jordi Cuadras

«La proposta busca un ampli consens ciutadà de l'esquerra progressista»

El periodista fa un pas cap a la política perquè creu que pot aglutinar diferents formacions

12.10.2018 | 23:38
Jordi Cuadras al centre d´Igualada

És jove per ser polític, 31 anys, però té un gran coneixement de la ciutat. Es presenta independent, recuperant l'esperit de l'Entesa

D'ara endavant és el títol de la conferència que el periodista igualadí Jordi Cuadras va fer dissabte passat a l'Ateneu Igualadí, des de la qual va anunciar la seva voluntat de canalitzar una coalició d'esquerra, progressista, amb la qual encapçalar una llista per esdevenir el proper alcalde de l'Ajuntament d'Igualada després del resultat de les eleccions municipals del 26 de maig del 2019. Emmirallant-se amb el que va ser l'Entesa per Igualada, Jordi Cuadras respon a Regió7 alguns dels punts que va tractar durant la seva presentació com a alcaldable.


Què li han aportat tots aquests anys com a periodista?

La ciutat d'Igualada és més gran i diversa del que acostumem a pensar, i fer de periodista m'ha permès sortir de la meva bombolla i veure-la en tot el seu conjunt i matisos. Durant més de 15 anys he treballat en mitjans de comunicació local i comarcal. Ha estat un treball que m'ha permès conèixer a fons la ciutat que estimo.

Creu que un dels graons a salvar en política és desplaçar la partitocràcia en pro d'una nova democràcia? Com encaixaria aquí els consells de districte?

Igualada necessita tornar a activar canals de participació que els governs d'esquerres i progressistes com l'Entesa per Igualada ja van estructurar en el seu moment. El Patronat Municipal d'Esports i l'Institut Municipal de Cultura són també òrgans de participació que cal recuperar, per a un empoderament ciutadà que incideixi en la política municipal, més enllà de les eleccions cada 4 anys. Caldrien assemblees veïnals per apropar la política local, els pressupostos i l'acció de govern a la ciutadania. Tot i així, és imprescindible una política amb partits, eleccions i canals institucionals.

Considera aquesta crida a partits, entitats i grups socials un gran consell de districte per a tota la capital anoienca?

Una democràcia sense partits no s'entén. L'existència de partits ajuda al ple desenvolupament de la democràcia. La proposta busca un ampli consens ciutadà, a títol individual, associatiu i de partits d'esquerres i progressistes, tres esferes que han de ser canalitzades de forma política, com ho va ser l'Entesa durant tres mandats.

Busca un nou espai en el centreesquerre que desplaci la visió nacionalista del PSC?

No. El compromís que vaig agafar dissabte és el de dedicar-me al 100% a Igualada. El context polític és molt incert, però dins d'aquesta incertesa hi ha la realitat del municipi, que són més de 40.000 habitants en un espai de 8 km2. Igualada necessitarà projectes per avançar i transformar-se. És en aquesta certesa que em comprometo a dedicar-hi tots els meus esforços. Seran unes eleccions on el centre del debat serà la ciutat.

En la seva conferència del dissabte passat va fer un discurs amb constants referents històrics locals. Què cal fer amb La Cotonera, des d'un enfoc polític i també des del punt de vista de periodista?

Com a periodista, que Igualada tingués el Museu de la Premsa seria ideal. I tenint present que els germans Godó, fundadors de La Vanguardia, un dels diaris més antics de Catalunya, fossin d'Igualada lligava el perquè de la seva ubicació a la ciutat. Després de l'Entesa, amb el canvi de govern, el projecte es va desar en un calaix. Ara el projecte potser haurà de ser un altre perquè les possibilitats que hi havia abans no hi són. És important per al patrimoni arquitectònic com a referent a tot el sud d'Europa, com a testimoni de la Revolució Industrial amb el seu estil manchesterià.

A més, la història de La Cotonera és un retrat de la mancança del tren a la ciutat, perquè el carbó de la vora no tenia prou poder calorífic.

Sí, com vaig assenyalar en la conferència de dissabte passat, perdre el tren va suposar, entre altres coses, perdre l'arribada de carbó de bona qualitat, i això va incidir en el fet que Igualada no accedís a la primera Revolució Industrial.

Com articular la fi de grans zones comercials juntament amb el creixement del Rec? Amb creixement vertical?

El Barri del Rec d'Igualada és una oportunitat per reinventar la ciutat des de dins de la ciutat. No hi ha cap ciutat mitjana en tot Catalunya que tingui aquesta oportunitat. Parlar sobre què cal fer és el que s'ha de consensuar amb tot l'equip que participi en la coalició social que proposo. El diagnòstic personal és que el barri ha de permetre insuflar una nova energia a Igualada i s'hi ha de donar nous usos, combinar l'activitat industrial amb els edificis buits, on un canvi d'ús en permeti la seva regeneració.

Amb quines propostes equilibraria la balança entre tarifa social i fiscalitat progressiva per a l'accés als serveis davant la renda mínima garantida?

Per accedir als serveis, un debat és si aquell qui té menys ha de poder pagar un poc menys i qui en té més, un poc més, per equilibrar l'accés als serveis d'acord amb les rendes. Caldrà posar-ho en comú. En relació amb la renda mínima garantida, és una proposta a debatre dins de l'àmbit econòmic i està pensada per encarar la quarta Revolució Industrial. A través de les comunicacions 5G canviarà el paper del treballador i la treballadora, el de la indústria. Cal que Igualada agafi el bou per les banyes. A partir del 2020 Barcelona apostarà per les comunicacions 5G. Haurem d'estar al dia.

Si tingués una vareta màgica amb què equiparia Igualada?

Primer de tot, equiparia Igualada amb una segona biblioteca. És un dels punts importants en la part cultural, educativa i de coneixement del projecte. El Pla d'Equipaments de la Generalitat de Catalunya marca des de fa anys que Igualada la necessita. Es tracta també de descentralitzar la ciutat, crear al nord un nou centre que aculli activitats, eixamplant Igualada, perquè els serveis estiguin el màxim a prop possible dels ciutadans,perquè tothom sigui ciutadà de primera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook