Empresaris de les TIC de l'Anoia, el Bages, Osona i el Maresme han iniciat un camí de treball conjunt. Divendres al vespre va acabar la primera reunió del grup Sinergia, que aplega les associacions TIC d'aquestes comarques amb l'objectiu de mirar com afrontar millor la tecnologia 5G. La trobada es va fer a La Pobla de Claramunt, amb la junta de SINERGIA, la Coordinadora d'Associacions Empresarials TIC de Catalunya. Les reunions, ara descentralitzades, es fan cada dos mesos, excepte les trobades que per dates, coincideix amb el Mobile World Congress.

Siergia és una paraigües associatiu que agrupa unes 30 entitats del sector TIC que representen unes 2500 empreses que engloben uns 30000 treballadors i treballadores d'alta qualificació i la conformen 3 tipus entitats, associacions o coordinadores locals: horitzontals o multi-àrea, verticals o específiques i generalistes.

En declaracions al Regió7, el president de l'ens Jaume Caterineu ha explicat les diferents tipologies que actualment s'hi agrupen. «De les primeres podríem anomenar-ne tres com són TICAnoia, TICOsona, TICMAresme o TIC3 al Bages, entre moltes d'altres, agrupacions que ja tenen una organització territorial. Del segon grup podem anomenar les que estan especialitzades en algun dels secors TIC, com Catalunya Mobile, l'antiga CatalunyaAPPs, dedicada a la creació d'aplicacions mòbils, Catalunya Drones o Catalunya Block Chain, una agrupació d'empreses que treballen sobre les bases que hi ha darrere del Bitcoin i les cripto-monedes. Sota les darreres hi ha associacions com l'Associació Catalana d'Empreses Informàtiques Catei, on gairebé qualsevol empresa gran del sector pot formar-ne part. Entre totes les agrupacions d'associats es crea SINERGIA».

Ara com ara, un projecte com el que està duent a terme Andorra juntament amb el Massachusets Institute of Tecnology (MIT) -i que es va poder veure en el marc de les passades Jornades Idea organitzades per Igualada = DIsseny-, on es monitoritza bona part dels desplaçaments dels habitants i visitants no està actiu a Catalunya, si bé ja durant el període de les SMART Cities, durant la primera dècada del 2000, «el que es va fer va ser sensoritzar les ciutats, implementar una xarxa de sensors perquè la ciutat tingui ulls i orelles. Un projecte com el del MIT es pot dur a terme a casa nostra perquè la infraestructura hi és».

La sectorial es dedica a desgranar línies estratègiques que troba necessàries per al desenvolupament del sector TIC i actua com a lobby empresarial amb administracions i agents importants del sector. Segons Caterineu «tenim convenis amb centres universitaris com la UOC, la UPC o al Campus Igualada - UdL, amb el Grau d'Interacció digital i Computació estrenat ara al setembre i també amb ens com el Mobile World Capital, on per exemple, creem marcs legals d'actuació i línies de treball a partir de les quals, cada associació, d'acord amb les seves possibilitats, interessos i associats, hi pot desenvolupar projectes empresarials». Segons explica, amb TICAnoia s'estan desenvolupant projectes relacionats amb la tecnologia 5G -la que permetrà potenciar al màxim l'internet de les coses- i que es començaran a implementar a partir del 2020. Aquest pas permet ara com ara que s'hagi passat de la SMART City al SMART Citizen.

Sobre les millores de protocols de la tecnologia 5G, el president de SINERGIA assenyala que «tindrà 3 línies d'optimització i maximització del potencial de la tecnologia de la xarxa. Primer, els estàndards 5G permetran que en una sala de restaurant hi podran haver milers d'elements connectats a la vegada i evitar el que ens passa ara que, en una sala molt plena la cobertura es satura. Segon, la velocitat de connexions serà superior a la que ens permet la fibra òptica. Tercer, millores en la gestió de la latència de les connexions permetran alliberar memòria dels dispositius i objectes connectats a la xarxa, com poden ser l'ús de bases de dades centralitzades per a molts dispositius que necessiten creuar informació per optimitzar el seu funcionament autònom».

Aquestes implementacions permetran per exemple, que una asseguradora pugui saber si et trobes dalt de la moto o ja has baixat, desconnectar la bateria del vehicle elèctric aparcat i connectat al garatge de casa si alguna part de la llar necessita d'aquesta electricitat per funcionar. Els vehicles no seran autònoms perquè cada vehicle tindgui un sistema propi de seguretat, sinó que els vehicles es desplaçaran escoltant-se les posicions i les rutes els uns als altres. O per exemple, què hi fem a les dues de la nit aturats en un semàfor quan no passa ningú? «Cal primar la seguretat, sí, però si tenim la tecnologia per fer guanyar temps, per què no aprofitar-la?».

SINERGIA també té una orella posada en l'educació i l'horari laboral del sector. Segons Caterineu «quan la llicenciatura informàtica es va passar a dir enginyeria informàtica l'any 1991 la paritat entre homes i dones va passar d'un any per l'altre, d'un 25-75% a un 9-91% a favor de la representació masculina. Aquesta disminució s'ha mantingut. No sabem per què, però si que s'ha detectat aquesta baixada en el nombre d'alumnes femenines. Una de les branques dins SINERGIA és també buscar més paritat en la representació dels estudiants. Altres característiques que treballem com a sectorial és l'horari dels treballadors. Ho estem conduint des de SINERGIA+. Hem observat com en les empreses TIC s'escull moltes vegades la jornada intensiva de 8 a 3 de la tarda. És una feina amb unes qualitats intrínseques i que un tall al migdia no permet tanta rendibilitat com una desconnexió durant les hores de tarda».

Finalment, l'entitat coordina activitats entre els associats i proposa taules de co-working: «D'una banda -assenyala el president de SINERGIA- , perquè una de les característiques de Catalunya és que és un país petit, amb unes 20 o 30 persones reunides pots tenir bona part d'un sector representada i això ha de suposar un avantatge a l'hora de coordinar-se i anar tots a la una per fer projectes de país, com la recent creada Associació de Professionals TIC de Catalunya (APTICC). De l'altra, aquestes posades en comú enriqueixen els projectes que les empreses adherides duen a terme».