Olesa ja té aprovat inicialment el nou POUM (Pla d'ordenació ubana del municipi) que estableix ls preioritats en creixement de la població, tant en sòl urbà, com industrial, com en respecte per a àrees d'interès mediambiental o agrícola. Olesa endreça el futur per als propers 15 anys. El POUM té els vots favorables de l’Equip de Govern, Bloc Olesà, i el PSC, i l’abstenció de la resta de grups (ERC, PDeCAT-Demòcrates, Movem Olesa i PP), que han anunciat que presentaran al·legacions abans que l'aprovació sigui definitiva per tal d'introduir-hi canvis. El darrer POUM d'Olesa data del 1993.

L’alcaldessa d’Olesa, Pilar Puimedon, recorda que aquesta document és necessari sobretot tenint en compte que el vigent es va aprovar fa 25 anys i "la realitata urbanística, demogràfica, urbanística, social i econòmica del municipi és ben diferent". El nou POUM té és una aposta per la sostenibilitat, segons l'alcaldessa, i té com a objectiu “millorar i cohesionar el nucli urbà i els nous barris” que en el seu moment van néixer com a espais de segona residència, i que han esdevingut de primera residència". Pilar Puimedon també assenyala que hi ha importants obres d’infraestructures que incideixen directament a Olesa i que depenent d’altres administracions, com ara les contemplades en el Pla Director d’Infraestructures de la ròtula d’Abrera-Martorell ha de tenir una proposta d'encaix en el nou POUM. Però el Pla “vol anar més enllà” i per això aposta per la priorització dels vianants i la mobilitat sostenible, la projecció d’avingudes i passeigs amb espais per a la circulació de bicicletes, la preservació dels espais naturals (que representen el 34,45% del terme municipal) i la protecció del patrimoni històric local.

Com a criteris polítics que l’Equip de Govern del Bloc Olesà s’ha marcat per a l’elaboració del nou POUM, l’alcaldessa destaca la proposta d’un model urbà compacte “on els equipaments estiguin més ben distribuïts dins el teixit urbà” (amb, entre d’altres, la racionalització de la zona de Cal Candi, encara per desenvolupar; o el guany d’una franja entre la via del tren i la carretera C-55 per a la creació d’una zona d’equipaments que també esdevingui “una zona comercial potent”); la reducció de la superfície urbanitzable (per exemple es redueix a la meitat l’antiga Àrea Residencial Estratègica i per tant el nombre d’habitatges previstos), i l’aposta per “la humanització, la sostenibilitat i el reciclatge”, ja que “no es tracta d’anar ampliant les zones urbanitzables, sinó d’aprofitar, rendibilitzar i humanitzar les que ja tenim”. Un altre gran criteri ha estat la participació i per aquesta raó, segons l’alcaldessa, és que “el POUM ha tingut molta cura a garantir un procés participatiu ampli, perquè el municipi que volem s’ha de decidir entre tots i totes i ha de ser de tots i totes i pel bé de tothom”.

La regidora de l’àrea de Salut Pública i Igualtat, Montserrat Vergara, explica que el treball urbanístic té present la salut i té "una mirada de gènere, de la diversitat funcional, de l’equitat entre els barris i de salut”. El govern actual també ha fet un esforç per comptar amb la participació de la ciutadania, segons fonts del mateix consistori.

Per la seva banda, el regidor d’Empresa i Ocupació, Dídac Solà, considera que el nou POUM també busca donar solució a les debilitats de l’economia i el teixit industrial local, generades sobretot pel fet que el sòl industrial d’Olesa pateix una infraestructura viària i uns nusos d’accés inadequats; un model industrial dissenyat als anys 80 “pensant en la implantació de fàbriques, mentre que la demanda actual és molt diferent, de nau petita, logística, nous usos” i per “la precarietat jurídica en alguns dels polígons consolidats, que deriven en problemes per obtenir llicències o en limitació d’usos”. I si bé el POUM “no crea les empreses ni les infraestructures”, segons Solà, “sí que pot crear les condicions adequades per reactivar l’economia i facilitar el teixit industrial”.

En aquest sentit, les respostes del POUM a aquestes reptes són diverses. En infraestructures, alleugereix la càrrega econòmica sobre els polígons per facilitat el seu desenvolupament, traspassant a la Generalitat la realització del nus sud i les connexions amb la B-40 i la C-55 ja que s’entenen que formen part del Pla Director d’Infraestructures de la ròtula d’Abrera. Sobre el teixit urbà industrial consolidat, és a dir, polígons històrics com Catex Molí, Vilapou o Can Singla, el POUM, va dir Solà, els dota de noves eines de gestió urbanística “que els permeti resoldre la seva situació de precarietat amb una inversió reduïda, ampliar la varietat d’usos i reconèixer la tipologia real de les naus existents”.

Precisament, el nou Pla afavoreix la diversificació d’usos industrials, per afavorir la instal·lació de noves empreses que valorin l’atractiva situació geogràfica del terme d’Olesa. Així, per exemple, el nou POUM proposa una nova oferta de sòl amb zona d’equipaments i creant un sector de serveis proper a l’estació dels Ferrocarrils i ben relacionat amb els laterals de la C-55. Finalment, el nou POUM potencia uns eixos de circulació de vianants, que segons Dídac solà “fan una ciutat més amable afavorint el comerç local”.