La Fira de Reis d'Igualada ha complert les expectatives. Dura només migdia, però les parades de planters, les de fruita dolça, les d'arbres fruiters i ombrers van fer cap ahir al passeig Verdaguer. És una de les fires més antigues del país, i la de més tradició a Igualada. En contrapartida i a mesura que es caminava passeig avall, no a tothom li ha funcionat tan bé una cita firaire, la del 6 de gener, que ha passat de ser una data estratègica i esperada durant l'inici del calendari, a una fira que lluita per mantenir la seva posició de data comercial atractiva per als firaires i botiguers ambulants.

La gernació de públic assistent ha acomplert les expectatives dels paradistes del cap oest del passeig Verdaguer, zona que acull els que oferien plantes, horticultura, arbustos i arbres fruiters. Daniel Larena, assistent a la fira des de fa 6 anys i regent de la primera parada de planters de passeig, comentava que ha estat un matí productiu, on ha venut sobretot a primera hora. En la seva parada s'hi podia trobar fruita, plantes, arbres fruiters i cítrics. «Avui a Igualada és dia festiu, i potser si la fira s'allargués tot el dia, vendríem el mateix però la gent vindria més repartida al llarg de les hores», comentava. El públic pagès ha assistit a primera hora i ha adquirit els productes tradicionals i originaris d'una fira del principi d'any. A mesura que el matí avançava, després de la ressaca de regals, paquets i cava de la nit de Reis, les famílies prenien el protagonisme dels 1.200 m del passeig Verdaguer.

Al llarg de l'estesa de parades i més enllà dels planters, els artesans de l'alimentació i productes manufacturats es mesclaven amb els paradistes de venda ambulant. Algun paradista es queixava de les vendes, com és el cas del regent de la parada d'empanades d'estil argentí Natalia: «Ha estat fluix, no he venut ni la meitat que l'any passat». Altres que s'estrenaven ho valoraven en positiu: «Per ser el primer any ha anat prou bé. Potser hauria anat millor si la parada estigués més al centre del passeig, perquè a la punta est no hi arriba tanta gent», assenyalava la propietària d'Un Món d'Olors, que oferia encensos, penjolls i joieria fet a base de minerals.

Al llarg de la fira hom hi podia trobar bijuteria, herbes medicinals i per a infusions, brioixeria, pa artesà cuit en obradors mòbils, embotits, olives amanides o farcides, peces exclusives de ceràmica, peces de decoració, empanades casolanes amb cuites a lloc en un forn de gas, xurreria artesana, llardons, producte tèxtil industrial a baix cost per encarar les hores més fredes de l'hivern, barrets i peces d'hivern, roba per anar a esquiar i també joies, catifes i mantes.