A 12ºC que marcava el termòmetre públic de la farmàcia de la Pobla de Claramunt començava una nova edició de la Fira de la Candelera pels carrerons del nucli antic del municipi anoienc. Firaires, actors i artesans van agafar posicions i van estendre les seves parades al llarg del carrer Solell, la plaça de la Vila i el carrer Major fins al safareig del poble. Si bé a primera hora l'assistència va ser més aviat tímida, a partir de dos quarts de dotze del migdia les famílies van envair els carrers.

L'entrada nord del carrer donava la benvinguda als assistents amb els tradicionals bunyols d'ou, sucre i farina. Durant tot el matí la parada va mantenir una cua d'unes 15 persones de forma ininterrompuda. Al llarg del carrer major, els paradistes obsequiaven els visitants amb tastets gratuïts de fruits secs caramel·litzats, neules artesanes fetes al mateix lloc, mel i cocs; també formatgeria tradicional i d'alta artesania, com la presentada per un paradista, importada d'Itàlia i amanida amb trufa blanca.

No hi podien faltar les parades d'embotits i botifarres, bolets i fruits deshidratats, olives amanides, salaó, els cítrics de temporada, ni els productors de cervesa artesana i vins locals. Enmig de l'oferta viticultora s'han obert pas des de fa un any i mig el Xavi i l'Eduard Llaguno, dos germans que dirigeixen Vins Claramunt: «Des de sempre hem participat a la fira, i ara fa un any i mig que produïm el vi com un homenatge al poble. La línia de negre és de l'a-nyada del 2012, amb un cupatge de merlot i syrah, i el blanc, de garnatxa blanca, és del 2018. Vam començar distribuint-los per Catalunya i ara mateix hem començat a exportar-los als Estats Units», van explicar en declaracions a Regió7.

I, enmig de la resta de parades de terrissa, fusteria, bijuteria i cosmètica natural, la parada del Taller Àuria presentava les manualitats fetes pels usuaris del taller: «Fem estoigs de roba, imants per a la nevera, punts de llibre i picarols per fer soroll», indicava la Montse, una de les usuàries del taller que regentava la parada.

Finalment, a part de la venda artesanal, la Fira de la Candelera obsequiava amb una mostra d'oficis antics, com l'oficial de cereria, i tothom va estar convidat a infusió de poliol, tradicional del moment de l'any.

Les activitats dramatitzades resseguien la història de la festivitat amb una advocació cristiana i un ritual pagà. A l'entrada a l'església un jove masover repartia espelmes a les famílies, entre refranys i rodolins, perquè, en entrar al temple, fossin ofertes a la Mare de Déu de la Llet. La patrona de la Pobla de Claramunt és una figura cristiana que, com altres marededéus del cicle carnavalesc, substitueix bruixes remeieres, deesses paganes i dones venerades pels seus poders màgics i ocults, característiques de les figures paganes que eren venerades durant el cicle que va del solstici d'hivern a l'equinocci de primavera. I era un xic més amunt del carrer Major, a la plaça de la Vila, que els visitants es trobaven la Candelera i l'activitat que simulava el ritual pagà de purificació per començar la festivitat carnavalesca i la disbauxa característica de la festivitat, com assenyalava la vella. La cerimònia consistia a cremar un bri de romaní, pensar en alguna cosa que hom volgués «fer fugir» i repetir la lletania recitada a cor: «Romaní, romaní, fes que surti lo dolent i entri lo diví». L'actriu recordava l'etimologia del nom febrer, el qual prové de les festes romanes f ebrua, mot que vol dir purificació, i comentava als assistents que la dita «si la candelera plora el fred és fora, si la candelera riu, el fred és viu» no fa referència al clima, sinó al cicle lunar durant la nit de la Candelera, on la lluna nova indica que la primavera s'avança i, per tant, queda menys hivern, o bé, si hi ha lluna plena, encara queda fred per passar.

«De fet, ara falten 40 dies per Nadal i, per tant, ja és mig hivern», va explicar.