Els 16 municipis de l'Anoia que practiquen la recollida de la brossa porta a porta han més que duplicat la recollida selectiva que es feia set mesos després d'aplicar el nou model. També participen en aquest nou model 6 municipis de l'Alta Segarra. El servei Porta a porta aplicat a nuclis i urbanitzacions, juntament amb el model de recollida aplicat en àrees tancades s'ha implantat sobre un total d'uns 20.000 anoiencs i anoienques, una cinquena part de la població total.

Amb les dades a la mà, aquests municipis han passat de recollir com a brossa selectiva el 33% del total generat mentre que ara la xifra se sitúa sobre el 83% (amb les 6 poblacions de l'Alta Segarra incloses). De la recollida selectiva, un 4% han estat materials voluminosos, un 9% vidre, un 11% paper-cartró, un 14% d'envasos, un 17% de rebuig general i un 46% de fracció orgànica.

Els nuclis de municipis subjectes al model porta a porta sumen 11000 llars i són 11: Jorba, Sant Martí de Tous, Carme, Orpí, el Bruc, Castellolí, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Capellades, els el BrucCapelladesPrats de Rei El model porta a porta en urbanitzacions dóna servei a 2000 habitatges de 8 urbanitzacions dels municipis de Carme, el Bruc, la Pobla i la Torre de Claramunt. Finalment, el model d'àrees tancades ofereix la RS a 1000 llars de 6 pobles: Argençola, Bellprat, Montmaneu, Rubió, Veciana i Santa Maria de Miralles.

El model busca treure l'Anoia de les darreres posicions de la taula que classifica les comarques en la recollida selectiva i, a la vegada, complir amb el nou marc normatiu que preveuen directives europees per al 2036: l'objectiu és aconseguir que la recollida selectiva arribi a ser d'un 65% en el conjunt del país. Els resultats del porta a porta són bons per generalment, però aquest tipus de recollida no s'aplica de manera generalitzada i hi ha més dubtes del seu èxit en grans àrees urbanes. Les comunitats tampoc no podran el 10% de les escombraries que vagin a l'abocador general.

Les dades presentades suposen un increment substancial en la gestió de residus respecte el 2017 en aquests 16 municipis. En la resta, però, els contractes municipals amb les empreses gestores no preveu que es pugui aplicar el mateix model a tota la comarca. I una de les poblacions que no hi són és la capital de comarca, Igualada. L'aposta pels 3 models de recollida selectiva es centrarà ara en la millora del servei, com són la verticalitat d'algunes zones urbanes on s'incrementa la densitat de població, assolir una durada del servei de recollida més curta, oferir una atenció i servei informatiu a la ciutadania a través de telèfon, formulari web i email, juntament amb recollir i analitzar noves queixes per part dels usuaris. Totes aquestes mesures serviran per consolidar el servei al territori i encarar el 2021 el pagament per generació amb el servei implementat i els ciutadans totalment adaptats al nou model.

En aquest sentit, des de l'ens s'ha recordat que el Consell Comarcal també té un dispositiu sancionador que no utilitza, però que en un futur podria vetllar perquè el material destinat a cada municipi no s'extraviï. A la vegada, la lectura sobre l'èxit de la implementació del nou model de RS ha fet aflorar en la presentació el dubte sobre si els plans per a al nou abocador a la comarca -o ampliació-, destinat a la fracció resta és un model vàlid per ser sostingut en el temps o bé caldria un replantejament de Can Mata.

Les dades han estat presentades per Xavier Boquete, president del Consell Comarcal, David Sánchez, conseller de Medi Ambient i Recollida Municipis Petits i el vicepresident quart de l'administració comarcal Santi Broch.

Com funcionen els 3 models de recollida d'Anoiaverda

Les 6 categories desglossades s'han recollit a partir dels tres models de recollida selectiva -model porta a porta en nuclis urbans, porta a porta en urbanitzacions i àreees tancades de llars disseminades- i la combinació de dos jocs de cubells, segons el model porta a porta o àrea tancada. En el model porta a porta en nuclis urbans s'ha cedit a la ciutadania un joc de 3+1 cubells. Un primer per a paper-cartró, envasos i vidre un, un segon per a orgànica, un tercer per a resta i un quart per gestionar la brossa dins de casa. La diferència entre el model porta a porta en nuclis i urbanitzacions recau en que aquí, el cubell per a envasos, vidre i paper-cartró es desglossa en 3 cubells específics, alhora que la freqüència de recollida per part dels serveis municipals es dilata. El model àrees tancades ofereix un espai tancat on els habitants de llars disseminades buiden els seus cubells en 5 contenidors de major volum. La traçabilitat del model porta a porta es fonamenta en la lectura de xip que té cada cubell. La del model àrees tancades traça a partir d'una targeta magnètica que obre l'espai on es troben els contenidors de un major volum. En els tres models es proveeix als ciutadans de bosses compostables gratuïtes.