Els 16 municipis de l'Anoia que practiquen la recollida de la brossa porta a porta han més que duplicat la recollida selectiva que es feia, set mesos després d'aplicar el nou model. També participen en aquest nou model 6 municipis de l'Alta Segarra. El servei porta a porta aplicat a nuclis i urbanitzacions, juntament amb el model de recollida aplicat en àrees tancades, s'ha implantat per a un total d'uns 20.000 anoiencs i anoienques, una cinquena part de la població total.

Amb les dades a la mà, aquests municipis han passat de recollir com a brossa selectiva el 33% del total generat ara la xifra actual que se situa sobre el 83% (amb les 6 poblacions de l'Alta Segarra incloses). De la recollida selectiva, el 4% han estat materials voluminosos, el 9% vidre, l'11% paper-cartró, el 14% envasos, el 17% rebuig general i el 46% fracció orgànica.

Els nuclis de municipis subjectes al model porta a porta sumen 11.000 llars i són 11: Jorba, Sant Martí de Tous, Carme, Orpí, el Bruc, Castellolí, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Capellades, els Prats de Rei i Copons. El model porta a porta en urbanitzacions dona servei a 2.000 habitatges de 8 urbanitzacions dels municipis de Carme, el Bruc, la Pobla i la Torre de Claramunt. Finalment, el model d'àrees tancades ofereix la RS a 1.000 llars de 6 pobles: Argençola, Bellprat, Montmaneu, Rubió, Veciana i Santa Maria de Miralles.

El model busca treure l'Anoia de les darreres posicions de la taula que classifica les comarques en la recollida selectiva i, a la vegada, complir el nou marc normatiu que preveuen directives europees per al 2036: l'objectiu és aconseguir que la recollida selectiva arribi a ser del 65% en el conjunt del país. Els resultats del porta a porta són bons generalment, però aquest tipus de recollida no s'aplica de manera generalitzada i hi ha més dubtes del seu èxit en grans àrees urbanes. Les comunitats tampoc no podran recollir el 10% de les escombraries que vagin a l'abocador general.

Les dades presentades suposen un increment substancial en la gestió de residus respecte al 2017 en aquests 16 municipis. En la resta, però, els contractes municipals amb les empreses gestores no preveuen que es pugui aplicar el mateix model a tota la comarca. I una de les poblacions que no hi són és la capital de comarca, Igualada. L'aposta pels 3 models de recollida selectiva se centrarà ara en la millora del servei, com són la verticalitat d'algunes zones urbanes on s'incrementa la densitat de població, assolir una durada del servei de recollida més curta, oferir una atenció i servei informatiu a la ciutadania a través de telèfon, formulari web i correu electrònic, juntament amb recollir i analitzar noves queixes per part dels usuaris. Totes aquestes mesures serviran per consolidar el servei al territori i afrontar el 2021 el pagament per generació amb el servei implementat i els ciutadans totalment adaptats al nou model.

En aquest sentit, des de l'ens s'ha recordat que el Consell Comarcal també té un dispositiu sancionador que no utilitza, però que en un futur podria vetllar perquè el material destinat a cada municipi no s'extraviï. A la vegada, la lectura sobre l'èxit de la implementació del nou model de RS ha fet aflorar en la presentació el dubte sobre si els plans per a al nou abocador a la comarca -o ampliació-, destinat a la fracció resta és un model vàlid per ser sostingut en el temps o bé caldria un replantejament de Can Mata.

Les dades han estat presentades per Xavier Boquete, president del Consell Comarcal, David Sánchez, conseller de Medi Ambient i Recollida de Municipis Petits, i el vicepresident quart de l'administració comarcal Santi Broch.