Olesa recorda la vintena de veïns afusellats fa 80 anys

El regidor de Cultura d'Olesa, Xavier Rota, ha explicat que les jornades de Memòria i Justícia tenen com a objectiu «recuperar la memòria històrica més recent per donar a conèixer aspectes relacionats amb la guerra civil, la post-guerra i la Segona Guerra Mundial a Olesa», enguany amb la mirada fixada als fets que van ocór-rer ara fa 80 anys.

El primer dels actes serà aquest divendres, a les 7 de la tarda a l'auditori de la Casa de Cultura, amb la conferència «Olesa, febrer del 39», a càrrec de l'historiador Oriol Dueñas, membre del Memorial Democràtic i autor del llibre «La violència d'uns i altres. La repressió de la guerra i la postguerra 1936-1945. El cas d'Olesa de Montserrat», i de l'arqueòleg Ermengol Gassiot, que l'any 2004 va dirigir les excavacions al cementiri vell d'Olesa de Montserrat per buscar una fossa comuna amb persones afusellades per les tropes franquistes.

Tot seguit es representarà l'obra de teatre «Mort a les cunetes», de Joan Valentí i Martí Marsal, que explica una història semblant a la que va succeir a Olesa el febrer del 1939, en aquest cas amb protagonistes suriencs.

L'acte central de les VII Jornades de Memòria i Justícia d'Olesa tindrà lloc dimarts, 19 de febrer, amb la commemoració del 80è aniversari dels afusellaments del 19 de febrer del 1939. Tindrà lloc a la plaça de Fèlix Figueras i Aragay, a les 8 del vespre, i vol retre homenatge a la vintena d'olesans i olesanes que van ser afusellats aquella data al cementiri d'Abrera. El regidor de Cultura, Xavier Rota, ha destacat que «pretén ser un acte humil però de reconeixement a aquestes persones».

Les jornades finalitzaran el dissabte, 23 de febrer, a les 7 de la tarda a l'Auditori de la Casa de Cultura amb l'espectacle musical «Sota les cunetes, Justícia!», amb el grup valencià VerdCel, amb la col·laboració dels cantautors Cesk Freixas i Rusó Sala.

Els afusellats

Segons recull Oriol Dueñas al llibre «La violència d'uns i altres. La repressió de la guerra i la post-guerra 1936-1945. El cas d'Olesa de Montserrat», els fets violents de febrer del 1939 «han quedat marcats per sempre més en la memòria col·lectiva dels habitants d'Olesa de Montserrat». Un cop ocupada Olesa per les tropes franquistes, el 13 de febrer del 1939 es va constituir de manera definitiva la comissió gestora del nou ajuntament. I algunes de les famílies que havien patit la pèrdua d'un familiar pels fets violents de rereguarda durant la guerra civil van començar a pressionar les noves autoritats perquè fossin castigats de manera exemplar els autors o responsables indirectes dels assassinats.

Davant les constants peticions, el responsable militar d'Olesa, el capità habilitat d'infanteria del 21 Batalló de Saragossa Mariano Pérez, va autoritzar la detenció dels considerats responsables. Van tancar una trentena de persones a l'edifici del Círcol Federal Democràtic i Obrer, antic centre de reunions de les forces progressistes de la vila. Entre els detinguts hi havia l'alcalde d'Olesa entre abril del 1931 i octubre del 1936, Fèlix Figueras i Aragay, i altres excàr-recs electes. Allà es va iniciar el que ha estat conegut com «el judici de les vídues», a causa de la important participació que van tenir moltes de les dones dels assassinats entre el 1936 i el 1937. Un cop acabat, van quedar retingudes una vintena de persones.

Algunes van ser condemnades a mort, entre les quals Fèlix Figueras i Aragay i Joan Jané Casajoana. El capità habilitat Mariano Pérez va decidir que era millor traslladar-los a Barcelona i que fossin jutjats de manera «correcta» per un tribunal militar. Familiars de les víctimes, però, van seguir pressionant el capità Pérez, que finalment es va deixar convèncer i va decidir que l'endemà, durant el trasllat a Barcelona, aquelles persones serien afusellades. L'afusellament va tenir lloc la matinada del 19 de febrer del 1939 al cementiri d'Abrera.