24 de febrer de 2019
24.02.2019

Calaf posa en contacte les 31 llengües que hi conviuen

Una exposició mostra els imaginaris culturals a partir de frases fetes

23.02.2019 | 23:32
Una dona i una nena miren l'exposició sobre les diferents llengües que conviuen a Calaf

A Calaf s'han comptabilitzat fins a 31 llengües vives que conviuen al municipi. A partir d'aquesta realitat, el Taller de Dones ha organitzat una exposició sobre les proximitats en els parlars de cada indret que, a vegades, ens allunyen tant. La regidoria d'Ensenyament de Calaf, Montserrat Isern, comenta que «vam rebre de casualitat la iniciativa d'un pla pilot de la Diputació de Barcelona per potenciar el plurilingüisme en els diferents municipis» i van aprofitar l'oportunitat.

A la presentació de l'exposició hi havia, divendres al vespre, una vintena d'assistents entre creadores, amics i familiars van participar en l'acte inaugural de l'exposició «Les llengües mare de Calaf». La mostra la va presentar la regidora i va tenir la participació de l'antropòloga lingüística Carme Junyent. Hi hem estat molts mesos perquè les grafies són complexes i volíem mostrar el resultat correcte», ha detallat Isern.

La suma de la inquietud per organitzar tallers i activitats per al col·lectiu femení i la proposta de la Diputació ha donat com a resultat «Les llengües mare de Calaf», amb una mostra de l'imaginari cultural de llengües àrab, amazic, romanès, castellà..., en el seu format més popular, les frases fetes.

Cada llengua té una visió del món

En la presentació, Junyent va comentar que cada llengua porta una forma específica i alternatives pròpies per explicar el món, «aquestes històries, aquesta forma d'interpretar el món ja és de per si un llegat». Junyent va defensar la preservació de les llengües com una font per trobar característiques comunes a totes les comunitats i ho va fer amb un exemple: «L'ús del significat d'anar endavant i amunt en sentit positiu és universal, com també ho és el significat d'anar endarrere i avall, per simbolitzar estats, situacions o significats negatius».

Al llarg dels 8 suports es poden llegir, entre moltes altres, sentències de l'imaginari popular del dialecte murcià de Mazarrón amb «Más sabe el diablo por viejo que por diablo»; o el que es parla a Bérchules amb «Llegar y besar el santo». La mostra recull frases fetes del romanès com «La dona veu allà on l'home entreveu» o «No pots parar l'aigua, el vent ni la boca de la gent» i expressions amazic de la ciutat de Nador com «La boca és de foc i les mans de massa» o bé «Passa pel riu quan estigui esverat, no hi passis quan estigui calmat». La mostra també recull l'amazic que es parla a Tinghir, d'on l'exposició recull sentències com «Els sons buits fan soroll», «Si el vagabund no somniés estaria mort» o «Davant de casa seva és quan el gos és valent». De Síria mostra dues frases fetes, «Quan la mandra treballa, la panxa es tanca» i «Qui no té una persona gran a casa, no sap què és l'ordre».

Issam El Housaini, de 32 anys i resident a Catalunya des dels 23, originari del Marroc, va aportar una mostra de l'àrab del Marroc «Qui vulgui mel, ha d'aguantar la picada de l'abella» i una de les frases més significatives i curioses per a ell de la cultura catalana va ser quan va sentir «Els catalans, de les pedres en fem pans». El Housaini destaca de l'exercici la semblança amb els significats i fins i tot la morfologia: «Algunes frases fetes són idèntiques, amb les mateixes paraules, traduïdes, és clar, i mateix significat».

L'exposició «Les llengües mare de Calaf» es podrà visitar fins al 22 de març a la capella del Centre de Recursos per l'Ocupació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook