La facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona i l'Institut de Química Avançada de Catalunya-CSIC van protagonitzar ahir un acte inèdit: una lectura pòstuma de tesi doctoral que tenia com a protagonista l'igualadí Víctor Car-rer Vives. Es tracta d'un destacat estudiant que va morir arran de les ferides produïdes en un accident de trànsit a Barcelona, just la nit abans de presentar la seva tesi doctoral. El malaurat accident que li va acabar causant la mort va impedir que aquell treball de recerca que estava, òbviament, acabat, no es pogués defensar. I que la sobtada mort el privés d'ostentar la distinció de doctor amb un treball que estava destinat a rebre la màxima qualificació.

En un acte emotiu i entranyable, amb els pares i germans de Víctor Carrer entre els assistents i l'Aula Magna de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació absolutament plena, ahir es va dur a terme la presentació de tesi doctoral. Es va tornar a reunir el tribunal a l'aula més noble de la facultat on va cursar els seus estudis de Farmàcia, els mateixos membres que l'havien d'avaluar, i van fer una presentació del treball les seves directores, la doctora Lluïsa Coderch, professora de recerca del departament de Tensioactius i Nanobiotecnologia de l'IQAC-CSIC, i la doctora Cristina Alonso, investigadora del mateix departament.

Amb el material que el mateix finat tenia a punt, van fer una exposició breu dels principals elements que contenia la tesi. Víctor Carrer, a efectes legals, no podrà rebre el títol de doctor perquè no va completar tot el procés de presentació de la tesi (no va poder fer la defensa del treball davant del tribunal), però superant els límits de la legalitat ahir va rebre el reconeixement unànime del tribunal, i es va destacar aquella tesi com un treball excel·lent i de gran qualitat investigadora. Ho van reconèixer i ho van fer públic els membres del tribunal, però per si en calien més proves, d'aquella tesi ja se n'han extret cinc publicacions i s'ha presentat una patent, i hi ha 10 publicacion més ja en les últimes fases prèvies a la publicació, que han de veure la llum properament. El tribunal hauria emès la nota de la tesi, que ahir van coincidir que hauria estat per unanimitat la més alta, i el degà de la Facultat de Farmàcia, el doctor Jordi Camarasa, va dir que es tractava d'un treball de gran nivell investigador mereixedor del «premi extaordinari», que és el màxim guardó que s'atorga entre les tesis presentades durant l'any.

Víctor Carrer no podrà ser oficialment doctor, però la seva tesi sí que ha estat catalogada i pot ser consultada com totes les tesis de les universitats. És un reconeixement necessari al treball dut a terme, a l'empenta del protagonista d'aqueta història i al seu valor humà. Concidien ahir aquells que l'havien conegut a Barcelona i a Berlín, on va fer una estada predoctoral de recerca, justament en aquest gran esperit de treball i en el seu valor humà.

A la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació es va dur a terme la part més formal del reconeixement al malaurat investigador igualadí, i va ser aquí on els pares van tenir unes sinceres paraules d'agraïment per la reposició de la figura del fill. Però Car-rer, que havia estudiat Farmàcia, va dur a terme el seu treball de doctorat a l'Iqac-Csic, i en aquest centre es va fer una segona part de l'acte, menys institucional, però no menys emotiva.

Aquí, als jardins del centre, va arribar el moment per a aquells professors i personal investigador que havien treballat amb ell. Es van poder veure imatges de Víctor Carrer als laboratoris i amb els companys. Al jardí d'aquest centre, on ahir la coral de La Salle Bonanova cantava en el seu honor, també es recordarà la figura de Víctor Carrer, perquè s'hi va plantar un magraner, l'arbre de la ciència. I per mantenir viu el seu record, també es va donar a conèixer que a partir d'aquest any es convocarà de manera anual el premi Víctor Carrer Vives per a joves investigadors. Durà el nom de l'igualadí, i el mateix jove investigador serà qui encapçalarà la llista de distingits, ja que en aquesta primera edició se li concedeix a ell mateix.

Carrer va tenir un malaurat accident. La mort no va ser immediata, però les lesions van ser irreversibles. Encara que la Universitat no hagi pogut superar els límits legals per atorgar-li el títol doctoral, ahir va quedar clar que el món universitari el té per doctor Víctor Carrer Vives.