La recuperació de l'antic projecte d'ampliació i remodelació de l'Hospital Sant Joan de Déu, congelat el 2011 a causa de l'esclat de la crisi, es reactivarà amb el projecte Horitzó 2025, any en el qual la Fundació de l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell (FHSJDM) té previst acabar la remodelació del centre. Fins al 2011 el que es va poder ampliar va ser el servei d'Urgències.

Aquest mes de març han començat les obres d'ampliació i remodelació de l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, que, segons els terminis previstos, duraran uns 8 anys. L'actuació, que té un pressupost d'entre 18 i 20 milions d'euros i que s'executarà en tres fases, permetrà incrementar la superfície total del centre en el 25%.

Les obres d'ampliació tindran una durada de 8 anys i preveu incrementar en 49 boxs -el 63% més-, 149 habitacions -el 15% més- i fins a 56 punts d'atenció en l'àrea ambulatòria -el 75% més. Les intervencions dotaran també l'hospital d'un nou quiròfan i una nova sala de dilatació a l'àrea quirúrgica. Un projecte que es va plantejar i que ara no es preveu és el de trasplantament cardíac.

Manuel Álvarez, director-gerent de FHSJDM, destacava ahir en l'acte de presentació de les obres un model de finançament que sigui autònom, deslligat de l'hospital, i que prevegi una licitació per fases, durant els 8 anys d'obres.

L'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, president del patronat, va comentar que «s'ha escollit un model de concurs públic pensant que la gestió privada dels fons de la fundació provenen en el 90% de CatSalut».

Álvarez també va remarcar el tipus d'ampliació, «un model d'atenció a la ciutadania d'acord amb la dispersió de residència, el qual comprèn fins a 160.000 persones i preveu un creixement moderat els propers 15 anys.

El director-gerent de FHSJDM també va fer incís en el fet que les obres no aturaran l'activitat diària de l'hospital i va explicar les tres fases d'intervenció: una primera afectarà els accessos, vestidors dels professionals i trasllat de la zona ambulatòria; en la segona fase s'ampliaran les àrees d'urgències, farmàcia i zona quirúrgica; i en la tercera s'actuarà en el nou edifici ambulatori, hospitalització i servei de suport.

Falten metges especialistes

D'altra banda, Enric Llorca, alcalde de Sant Andreu de la Barca i també membre del consell director del CatSalut, va destacar la manca de recanvi generacional dels facultatius i professionals: «Són escassos i en seran més, perquè molts es jubilaran sense que hi hagi ara mateix una sortida de professionals des de les facultats que cobreixin el nombre de places», va anunciar.

En declaracions a Regió7 va detallar que hi ha manca «d'atenció especialitzada, digestòlegs, anastesistes, otorrinolaringòlegs i falten el 40% de pediatres en tot el país». I va comentar que una opció a treballar serà la de dotar infermers i infermeres de noves tasques.

En aquest sentit, Álvarez va afegir que «el pal de paller del sistema públic de la salut és l'atenció primària i aquí falten molts professionals».

Álvarez va assenyalar la manca d'atractiu dels entorns rurals o allunyats de segons quines grans zones urbanes.

També van presentar una atenció domiciliària després de les intervencions quirúrgiques i el servei d'oncologia de dia.