20 de març de 2019
20.03.2019
Regió7

Calaf va intentar tancar el consorci, però va topar amb el seu impulsor

La solució passava per deixar l'ens sense deute i gestionar l'activitat des d'una mancomunitat

19.03.2019 | 23:46

Jordi Badia, alcalde de Calaf, va entrar al Consorci de l'Alta Anoia al principi del mandat actual. Era alcalde de Calaf, la població més gran de totes les que formen el consorci. En veure la situació econòmica que hi havia i la impossibilitat de trobar nous recursos per al funcionament de l'ens va decidir que la solució era tancar-lo i passar a prestar el servei des de la Mancomunitat de Municipis de l'Alta Segarra. Els dos primers anys els va dedicar a buscar una solució per fer el tancament.


Administrativament, el traspàs no era cap problema perquè es podien prestar les mateixes funcions de promoció turística des de la Mancomunitat i quant a transparència la gestió era més neta, perquè no hi havia endeutament ni càrregues afegides, com sí que passava en el cas del Consorci de l'Alta Anoia, i perquè hi havia la possibilitat d'establir càrregues impositives a través de la mancomunitat per serveis prestats als ciutadans, segons expliquen fonts coneixedores de l'operació que volia fer Badia.


En l'afer del Consorci de l'Alta Anoia, però, també hi havia una lluita entre formacions polítiques, ERC i CiU, i de protagonismes dins del territori. Badia va arribar a fer tots els passos necessaris per al tancament i va aconseguir que la Diputació de Barcelona l'ajudés amb 150.000 pagats en 4 anualitats per arribar a aquesta situació de deixar la caixa del consorci sense negatiu. En tenia 100.000 més que havia reservat l'anterior president, Joan Caballol (CiU).


Va portar la seva proposta al ple del Consorci, però es va trobar davant la impossibilitat de tirar endavant el seu projecte per l'oposició dels ajuntaments que eren més fidels a les tesis d'Antoni de Solà, alcalde de Pujalt . L'entorn de Badia no va entendre com després la Diputació, que uns anys abans havia sortit del consorci i n'havia fet tancar molts arreu de Catalunya, va cedir no només a mantenir l'ajut, sinó que aquests diners no es destinessin a fer el tancament previst, sinó a conservar el que han definit de «respiració assistida» a l'ens. Badia, sense l'acord de la resta de grups, va decidir abandonar el Consorci.

Lligats a la llei ARSAL


Al mateix temps, atenent a la llei ARSAL, es va reclamar a Prats de Rei que assumís el consorci com a propi, però aquest Ajuntament no ho va voler perquè li suposava incrementar un endeutament que no volia assumir. La solució, aleshores, va passar perquè la propietat de l'edifici del Consorci, que és al municipi dels Prats de Rei, passés a ser de Pujalt, ajuntament governat per De Solà.


L'entorn de Badia no entén com no es van poder justificar els diners per rebre l'ajuda de més de 30.000 euros dels fons Feder ni com es confia que Catalunya Caixa no reclami el deute.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades