La construcció de l'edifici de la seu actual del Consorci de l'Alta Anoia va generar entre el 2009 i el 2011 una despesa al consorci de gairebé 884.000 euros, una inversió en un immoble que necessitaria una justificació tenint en compte quina és l'activitat i la finalitat del Consorci de l'Alta Anoia. Aquesta explicació encara és més necessària quan l'administració diu que no disposa de la documentació de la construcció i ha de renunciar a una ajuda europea de més de 30.000 euros.

En aquest any, l'ens supramunicipal també va tenir uns ingressos extraordinaris molt importants, de més d'1,4 milions d'euros. Però els comptes, malgrat aquests importants ajuts que es van rebre al consorci, no van acabar de ser positius. I encara avui el pressupost està desajustat i es tanca en negatiu.

L'objectiu del consorci és el de «promoure el desenvolupament econòmic» d'aquesta zona, que hauria d'estar formada per Calaf i els ajuntaments del seu entorn, però, a hores d'ara, una de les principals absències és justament la corporació calafina.

Aquest desenvolupament, segons la definició fundacional, s'ha de fonamentar «en el comerç i el turisme dels ens que els configuren, i facilitar la inserció laboral i la formació dels habitants, i en general en la promoció de totes aquelles activitats econòmiques que siguin compatibles amb les funcions que compleix dins dels termes municipals dels municipis integrats, i de totes aquelles activitats que millorin les condicions de vida de la població vinculada al consorci».

Des de l'abril del 2018, el consorci camina sense una de les seves parts més importants. Calaf en va sortir per no poder aplicar un pla que suposava invertir diners que rebia d'ajuts, bàsicament de la Diputació, en el pagament del deute i fer un procés de liquidació del consorci per incorporar les seves funcions a una mancomunitat de municipis, que estaria neta d'endeutament.

Calaf, en la seva sortida, va arrossegar els ajuntaments d'Argençola i de Sant Martí Sesgueioles. I, per tant, ara només hi continuen 7 pobles: Veciana, Copons, Rubió, Sant Pere Sallavinera, Pujalt, els Prats de Rei i Calonge de Segarra. Aquests ajuntaments fan la seva aportació econòmica al consorci, mentre que els altres tres se'n van deslligar.