La Comissió de Política Territorial d'Urbanisme de Catalunya (CPTUC) va aprovar ahir inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de les Vies Blaves, que permetrà crear 283 quilòmetres de camins per a vianants i ciclistes al llarg dels rius Llobregat, Anoia i Cardener. El document se sotmet ara a informació pública per un termini de 45 dies. Després, es donarà un mes d'audiència als ajuntaments.

El pla va més enllà de construir una nova eina de dinamització. Es tracta de crear un marc urbanístic i territorial adequat per recuperar, difondre i fer accessibles els diversos paisatges culturals i naturals situats al llarg de les lleres dels tres rius. El recorregut incentivarà el coneixement dels elements arquitectònics, arqueològics i socioculturals, i el disseny de la intervenció preveu que hi hagi «la màxima integració amb el paisatge que els acull, tot recuperant la seva història i potenciant la seva difusió». En aquest sentit, es recuperaran camins històrics, es crearan noves possibilitats de connexió entre els municipis, amb punts de serveis, i es rehabilitaran elements patrimonials i paisatgístics. El pla servirà també per incrementar la qualitat de les activitats d'oci i salut, i per augmentar la conscienciació mediambiental. En conjunt, serà una inversió de 45 milions d'euros, a càrrec de la Diputació, que va engegar aquest projecte l'any 2015.

L'àmbit territorial d'aquest pla urbanístic inclou 59 municipis de 7 comarques, i una població conjunta de més de 400.000 habitants. Tanmateix, un total de 5,2 milions de persones, el 70% dels catalans, hi viu o es troba a menys de mitja hora de distància. Per tant, per la dimensió del projecte, «és una actuació inèdita al sud d'Europa», segons destaquen fonts del departament de Territori i Sostenibilitat.

El PDU distingeix tres elements que formaran les Vies Blaves i proposa criteris d'ordenació per a cadascun. En primer lloc, la via, que es concep tant com un camí físic, amb els requisits d'accessibilitat que això comporta, com un recor-regut i un relat per a l'evolució del paisatge i el patrimoni. En segon lloc, les portes, que es corresponen amb els punts d'accés a la via i de concentració de serveis de mobilitat, seguretat i tècnics. Finalment, els nodes, que són els encreuaments de les Vies Blaves amb altres camins històrics, rutes turístiques o senders de gran recorregut.

La Via Blava resultant serà de titularitat pública i tindrà, en general, una amplada de 3 metres, excepte en casos com els espais de sensibilitat ambiental alta o molt alta, on es limita a 2 metres. El règim d'usos previst serà principalment el de mobilitat de persones i bicicletes. Es prohibeix, explícitament, la mobilitat mitjançant vehicles de motor, amb excepció dels necessaris per al manteniment de la Via Blava.