Cellnex Telecom ha invertit 500.000 euros en sensoritzar el Circuit Parcmotor Castellolí. La inversió té uns objectius clars a curt termini, com a laboratori de serveis i prestacions per als nous vehicles dels fabricants del sector, a mitjà termini amb la implementació de sensors, noves formes de comunicar-se entre el vehicle i la infraestructura, com pot ser la resposta a través d'imatge de vídeo o la simplificació de tecnologies i a llarg termini, per participar en tot el recorregut evolutiu de la tecnologia que permeti assolir el 100% en la conducció autònoma, prevista entre el 2040 i el 2045. Per entrar en més detall sobre el projecte de Cellnex instal·lat a l'Anoia, Regió7 ha pogut parlar amb Raül González (Barcelona 1964), cap del Mobility Lab de Cellnex al Circuit Parcmotor.

Han sensoritzar un circuit de vehicles per a la conducció autònoma?

I això vol dir tenir la informació del context per millorar la seguretat del vehicle i, a la vegada, canviar l'impacte mediambiental que tenen els vehicles dins del territori. Si tinc les condicions meteorològiques, puc incidir en les respostes del vehicle perquè l'impacte mediambiental sigui menor.

Cellnex fa una gran inversió al Circuit Parcmotor.

Fins ara, uns 500.000 euros. Però no és tan això com les coses que es poden arribar a fer a partir de la inversió inicial. Ho hem fet amb un plantejament preveient la demanda dels fabricants de vehicles per provar-los i que pot tenir un retorn més immediat. D'altra banda, podem veure quin desenvolupament seguir per oferir millors xarxes de comunicació i serveis.

Amb quin tipus de sensorització s'ha treballat?

Hi ha diferents nivells de sensorització. Una és la que tenim disponible i que es mou en dos àmbits, la sensorització que podem posar al costat de la carretera, sensors de temperatura, humitat, medi ambient, velocitat del vent o pluja, per parametritzar el vehicle d'una manera o altra, i el segon és la sensorització de què disposa el vehicle, un recull d'informació que es comparteix. El següent nivell de sensorització el tenim però no l'estem explotant. Disposem de 24 càmeres i volem que tinguin una analítica local que permeti transformar la informació que captin en missatges cap al vehicle. De moment, preval la seguretat del circuit. Volem que siguin capaces de dir a un vehicle que en ve un altre de cara, avisar-lo que un altre del davant para o si es dirigeix cap a un revolt molt tancat avisar que hi ha un cotxe estacionat al voral.

També s'equiparà els vehicles amb sensors?

Ja en tenen. El que cal és extreure la informació cap a enfora. Hi ha diferents formes de fer-ho. Primer necessites un dispositiu que pugui entendre aquesta informació, el que se'n diu On-Board Unit (OBU). És una caixeta, una interfície que entén els missatges. Si l'equipes amb una antena pots tenir diferents tipus de comunicació. D'acord amb el tipus d'antena i el protocol que utilitzis tens comunicacions de curt, mitjà o llarg abast, el que et permet estructurar escenaris diferents.

Les proves es faran solament a turismes o també hi haurà proves per a motocicletes i vehicles de gran tonatge?

Aquesta és la idea. Hi ha dos tipus d'entorn d'automoció que preocupen molt, un és el vehicle pesant que sol ser el més present, contaminant i el que té un impacte econòmic més gran en el dia a dia de la circulació. Aquí la logística canviarà. Per exemple, com faig combois de camions que s'assimilin a un tren, amb igual funcionalitat però anant per la carretera, el que es coneix com a platooning? L'objectiu és organitzar les caravanes. En el cas de les motocicletes i bicicletes, a Europa es consideren vehicles vulnerables, on el grau de seguretat s'haurà d'incrementar molt. Però el camí és molt verd, encara.