Olesa s'adhereix a la Xarxa de Memòria Democràtica de Catalunya i una de les primeres accions serà la instal·lació de dos plafons de senyalització sobre dos fets rellevants de la història olesana: l'anomenat judici de les vídues i l'afusellament d'un grup d'olesans i olesanes al cementiri d'Abrera el 19 de febrer del 1939, arran d'aquell judici.

L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ha signat el conveni d'adhesió a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Es tracta d'un pas més en la feina feta pel departament de Cultura de l'Ajuntament d'Olesa per a la recuperació de la memòria històrica local. Una de les primeres accions arran de la signatura del conveni serà la instal·lació de dos plafons de senyalització sobre dos fets rellevants de la història olesana: l'anomenat judici de les vídues i l'afusellament d'un grup d'olesans i olesanes al cementiri d'Abrera el 19 de febrer del 1939, arran d'aquell judici.

La Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya agrupa un conjunt d'espais que constitueixen un patrimoni memorial, tangible i intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per la consecució dels drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica i que tenen una voluntat comuna quant a la seva recuperació, conservació i difusió. Inclou centres expositius de referència, patrimoni recuperat in situ (trinxeres, búnquers, espais de dol i fosses comunes, etc.), camins de memòria (rutes de l'exili, camí de la llibertat, etc.), llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació, i monuments memorials. Ara Olesa de Montserrat també formarà part d'aquest conjunt d'espais.

El regidor de Cultura d'Olesa, Xavier Rota, ha destacat precisament que aquesta inclusió «és un reconeixement a una tasca feta a Olesa per a la recuperació de la memòria històrica», així com per «la difusió de fets que són part de la nostra història local i nacional». Algunes de les accions fetes per l'Ajuntament d'Olesa, de fet, han tingut la col·laboració estreta del Memorial Democràtic, la col·laboració amb el qual ara queda plasmada en aquest conveni.

Una de les primeres accions de resultes d'aquest conveni d'adhesió a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica serà la instal·lació de dos plafons informatius. Un d'ells serà ubicat a la plaça de la Sardana, on hi havia l'antic Círcol Obres i Democràtic, on el 1939 es va celebrar l'anomenat Judici de les vídues, que va portar a l'afusellament d'un grup d'olesans i olesanes al cementiri d'Abrera, entre ells qui va ser alcalde d'Olesa Fèlix Figueras i Aragay. Precisament, a la plaça que du el nom de l'exalcalde també s'instal·larà un plafó informatiu en record de les víctimes dels afusellaments, a les quals se'ls va fer un homenatge el mes de febrer passat dins la 7a edició de les Jornades Memòria i Justícia.

Xavier Rota ha destacat que el Memorial Democràtic ha col·laborat activament en moltes de les accions que s'han fet a Olesa per a la recuperació de la memòria històrica. Una de les accions més importants va ser, el gener del 2018, la col·locació de les llambordes anomenades Stolpersteine, a càrrec de l'artista alemany Gunter Demnig, autor d'aquests petits monuments en record de les víctimes de l'holocaust. Els Stolpersteine són llambordins fets de formigó de 10 cm x 10 cm coberts d'un full de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. L'objectiu és fer aturar el vianant i fer-lo pensar en aquella persona desapareguda, assassinada i torturada pel nazisme. Cada llambordí és fet a mà, un per un, un gest de respecte que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis. A Catalunya, la petició de llambordins es fa a través del Memorial Democràtic de Catalunya. En el cas d'Olesa, es van col·locar deu llambordins en record de deu olesans que van ser en camps de concentració nazi.